Torrent ajorna la investidura de Sànchez després del veto del Suprem

Jordi Sànchez no serà elegit president de la Generalitat dilluns. Si ja ho tenia gairebé impossible pel 'no' de la CUP a votar a favor de la seva candidatura, el Tribunal Suprem li ha clavat aquest divendres l'estocada. El jutge Pablo Llarena li ha denegat el permís per sortir de la presó de Soto del Real i participar en el ple, i, en vista de les circumstàncies, Roger Torrent ha decidit ajornar la sessió sine die.

La legislatura catalana no acaba d'arrencar: és la segona vegada que el president del Parlament endarrereix un ple ja convocat. Va passar el 30 de gener, quan va suspendre la sessió d'investidura de Carles Puigdemont al·legant que no hi havia les "garanties" necessàries. El cas de Sànchez era d'entrada molt semblant, perquè el Tribunal Constitucional ha dictat unes mesures cautelars que obliguen que el candidat a president sigui present al Parlament.

Entre la via de desobeir la justícia -com li ha demanat la CUP- i la de guanyar temps, Torrent ha optat per la segona, aquesta vegada d'acord amb Junts per Catalunya i amb ERC, segons fonts d'aquests partits. S'ha justificat que s'ha d'esperar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) resolgui la petició de la defensa de Sànchez sobre el seu dret a sotmetre's al debat d'investidura.

Els advocats de Sànchez presentaran dilluns a les vuit del matí a Estrasburg un escrit en què sol·licitarà que se li permeti assistir al Parlament. La petició de mesures cautelars en aquesta instància està reservada per a casos molt específics en què es pot produir un "mal irreparable". El president del Parlament entén que "en aquest cas es podria vulnerar el dret a la participació política de Sànchez, ja que és un diputat electe i ha de poder ser escollit president".

Finalment Llarena ha ignorat la carta que Torrent li ha enviat aquesta setmana demanant-li que Sànchez pogués ser dilluns al Parlament. Després de rebre l'escrit fiscal, al qual van acabar adherint-se els serveis jurídics de l'Estat, el jutge del Suprem ha dictat una ordre en què denega la llibertat a l'exlíder de l'ANC i també el permís per assistir al ple d'investidura.

Reiteració delictiva

El magistrat argumenta en la resolució que la llista de JxCat compta amb més diputats que poden ser investits president, sense que presentin el risc de reiteració delictiva que aprecia en Sànchez. A més, amb qualsevol d'ells, que van comptar amb el mateix suport dels electors, es respectaria el dret d'aquests de representació política.

Segons el jutge, els delictes que s'atribueixen a Sànchez es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls disposats en el nostre ordenament jurídic, cosa que es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha sigut exclosa i segueix recolzant-se de present", amb l'intent d'investir el fugit Puigdemont o a ell mateix estant pres.

Segons el seu parer, els indicis de delicte contra Sànchez s'han anat consolidant, així com la seva participació en un concert de voluntats per aconseguir la república de Catalunya. Explica que, per més que els encausats no haguessin buscat mai un desafiament violent, a partir del 20 de setembre "van haver de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d'aquest desenllaç".

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

"Com que els fets la reiteració dels quals es tem que afecten valors constitucionals que tenen una projecció directa en els drets subjectius de tota la població, la seva protecció en l'eventualitat de conflicte amb altres drets resulta preponderant respecte de la llibertat de l'encausat i del dret de sufragi passiu que li correspon", explica la interlocutòria.

El bloqueig polític a Catalunya torna a donar ales als sectors independentistes que s'inclinen per repetir les eleccions. El mateix Carles Puigdemont ha dit des de Bèlgica, en una entrevista a 'El Punt Avui', que passar novament per les urnes no seria "cap tragèdia", tot i que ha dit que no és la seva prioritat. "Que quedi clar que si anem a eleccions serà perquè l'Estat espanyol no ha acceptat el resultat electoral del 21-D", ha afegit. De moment, ni ell ni Toni Comín tenen la intenció de renunciar als seus escons per ajudar a desencallar la situació.