¿Quins drets tindrà Gordó com a diputat no adscrit del Parlament?

Joan Ignasi Elena va deixar el grup parlamentari del PSC el juliol del 2014 i va mantenir l’escó com a diputat no adscrit durant un any. Marina Geli va fer el mateix el gener del 2015 fins a les eleccions d’aquell mateix any. En els dos casos, per discrepàncies amb la cúpula socialista al voltant del procés sobiranista. També en aquesta dècada, encara que abans d’ells, Joan Laporta va emprendre el mateix camí al deixar el subgrup de Solidaritat Catalana per la Independència i quedar com a no adscrit durant més d’un any i mig després de les seves discrepàncies estratègiques amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Ara ha sigut l’exconseller de Justícia Germà Gordó qui, arran de ser investigat pel cas 3%, ha elegit aquesta opció sortint de JxSí però mantenint la plaça a la Cambra, de manera que la seva situació experimentarà certs canvis encara que mantindrà els drets que té com a diputat.

La primera modificació substancial és el canvi d’ubicació. Gordó, situat fins ara a la tercera fila de la bancada de JxSí, entre Irene Rigau (PDECat) i Sergi Sabrià (ERC), serà desplaçat al final de l’hemicicle, previsiblement darrere de la CUP. A més, deixarà de presidir la comissió de Justícia.

Pel que fa als seus drets com a diputat no adscrit, el que sembla ser més rellevant en el seu cas és que manté la condició d’aforat, i per això no pot ser investigat pel Jutjat del Vendrell (epicentre del cas 3%) sinó pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A banda d’això, seguirà cobrant el sou que perceben els parlamentaris, inclosa la paga extra que han recuperat aquest mateix any.

PODRÀ INTERVENIR A L’HEMICICLE

Notícies relacionades

Germà Gordó, el fontaner catòlic i pactista de CDC

Germà Gordó deixa el PDECat però no renuncia al seu escó

Pel que fa a les seves tasques a la Cambra, el reglament del Parlament estableix que «cada diputat no adscrit té dret a formar part d’una comissió» i que serà la Mesa qui decideixi «la comissió a la qual s’incorpora». Així mateix, en pel que fa als «debats de rellevància especial, després dels torns reservats als grups, els membres no adscrits, si ho sol·liciten a la Mesa abans dels debats, o al president o la presidenta de la Cambra en el transcurs d’aquests, poden intervenir per explicar el seu vot».

Generalment, no passen dels cinc minuts, encara que serà la mateixa Mesa qui decideixi els temps parlamentaris de què disposa Gordó en les seves eventuals intervencions i serà el mateix òrgan el que especifiqui en quins plens i sessions de control pot parlar al marge dels «debats de rellevància especial». Amb Joan Laporta, per exemple, es va decidir que podia fer una pregunta al president (llavors Artur Mas) en cada període de sessions.