JxSí exhibeix el seu programa social buscant els indecisos

Ja queda molt clar que la gran batalla d'aquestes eleccions catalanes serà mobilitzar, primer, i atraure, després, els votants indecisos que nien sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'electorat a priori més refractari a la pulsió independentista. Per salvar-ne el gran obstacle, Junts pel Sí va convocar ahir, 24 hores després d'haver apuntalat el seu full de ruta cap a l'Estat català, un acte específic per intentar neutralitzar l'argument dels seus detractors que el programa de la llista d'Artur Mas i Oriol Junqueras que encapçala Raül Romeva comença i s'acaba amb la proclamació de la independència. «Tenim programa, i molt bo», va presumir el president de la Generalitat.

Són 125 pàgines, en les quals la paraula independència se cita en 37 ocasions i el famós full de ruta figura en el frontispici, però seguida de dos blocs sencers destinats a esbossar les estructures socials i econòmiques que tindria una Catalunya sobirana i mesures de regeneració democràtica, tal com va avançar ahir EL PERIÓDICO. Van ser Romeva i Junqueras, l'ala progressista de la coalició, els encarregats d'exposar-ne algunes, mentre que a Mas el repartiment de papers li va adjudicar l'explicació (una vegada més) del pla de «desconnexió legal» d'Espanya.

No és innocent que la primera de les estructures socials que esmenta el document sigui una agència catalana de Seguretat Social. En paraules de Junqueras, aquest organisme garantirà «molt millor» que la Seguretat Social espanyola que els pensionistes seguiran cobrant les prestacions. I és que si hi ha un perill que les forces antiindependentistes auguren amb insistència en cas de secessió, aquest és el del tancament de l'aixeta de les pensions. El programa sosté que Catalunya té recursos suficients per fer front a aquesta despesa «en les mateixes condicions que fins ara».

La segona pota d'un Estat català, segons el programa de Junts pel Sí, seria un nou marc de relacions laborals que liquidi la reforma laboral aprovada pel Govern del PP (tot i que s'ha de recordar que amb el suport de CiU), i un «salari mínim català «d'acord amb els estàndards de la carta social europea», que podria rondar els 1.000 euros mensuals.

EL BENEFICI FISCAL / En el capítol de la balança fiscal, els càlculs de Junts pel Sí estimen el benefici fiscal que obtindria Catalunya amb la independència en 11.591 milions d'euros, un 5,95% del PIB. Una quantia amb la qual la candidatura creu que seria possible elevar «progressivament» la inversió en polítiques socials fins al 30%, garantir la «cobertura pública universal» i establir una renda mínima de ciutadania. Una forta empremta social que Romeva va reforçar proclamant que el repte és garantir un Estat del benestar «per a tothom, sense exclusions».

Notícies relacionades

Rajoy obre foc a Lloret contra el PSOE de cara al 27-S i les generals

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

El cap de cartell de Junts pel Sí va voler fer dos al·legats en presència de Mas. Primer, el seu compromís de «posar l'economia al servei de les persones» perquè no sigui «una eina al servei de l'enriquiment». I segon, la reivindicació d'un nou país net de corrupció i en què el seu combat no admeti «ambigüitats». Un encàrrec que, amb el cas 3% a sobre de la taula, és possible que grinyolés a les orelles del president.

Mas es va reservar els seus dards ni més ni menys que per a Angela Merkel i David Cameron, que l'han advertit que una Catalunya independent hauria de sortir de la Unió Europea i posar-se a la cua per tornar-hi a entrar. «Són veus interessades d'estats que es protegeixen entre ells», va desdenyar. I els va recordar que a l'independentisme «no se li en ha anat l'olla», sinó que fa el que fa perquè ha «topat amb el mur del no».