Pressió preventiva

En la nit electoral, al simbòlic centre cultural del Born, hi va haver 10 minuts que van canviar els esdeveniments i l'estat d'ànim de militants i quadros d'ERC que hi havia reunits. A prop de les deu de la nit, la televisió va anunciar, per un costat, el triomf d'Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts i, poc després, atribuïa el cinquè regidor als republicans a Barcelona i una tercera plaça en vots que va caure, finalment, en mans de Ciutadans per 500 paperetes. Després de setmanes llegint enquestes en què ERC queia al furgó de cua dels grups a l'ajuntament, cosa que es refermava a més en el sempre fal·lible sondeig a peu d'urnes que, dues hores abans, havia desinflat els d'Esquerra amb un vaticini de sisena plaça i quatre regidors.

Amb la pujada a Barcelona i el triomf a la localitat metropolitana amb més taxa d'atur, tota la resta es va revaloritzar. Per exemple, la irrupció a Badalona, l'Hospitalet, Sabadell i Tarragona, entre altres places. El que va començar com una tarda de dubtes va acabar amb una nit d'alegria.

Junqueras va pujar a l'estrada a les 23.30 hores tocades. El líder republicà s'havia mostrat en els escassos actes electorals que va realitzar com a president del partit en un to bastant baix. Potser amb el cap en la seva contesa local, on va bolcar tots els seus esforços. El de diumenge, però, va ser un discurs com els d'abans. Enèrgic i, tenint en compte la reacció de les seves bases, il·lusionant.

El que va dir diumenge a la nit ho va repetir ell mateix ahir al matí en RAC-1 i, hores després, també la número dos del partit, Marta Rovira. La síntesi seria que els resultats, comparats amb els del 2011, són excepcionals per al partit i per al sobiranisme. I dibuixen el millor escenari possible per a l'independentisme de cara a les eleccions del 27-S, que els republicans, com CiU, volen plebiscitàries.

2011, sense procés

Aquí, una petita nota. El 2011, encara amb la ressaca del daltabaix republicà de sis mesos abans al Parlament, es van donar, possiblement, els pitjors resultats en dècades en unes eleccions locals per a ERC. I el 2011, el procés encara no havia arrencat, s'estava formant, 10 mesos després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Amb tot, els números són explícits. Els republicans van passar de 270.000 vots a 508.000, a 20.000 vots de la segona força (PSC). De 1.392 regidors (per 1.593 el 2007) a 2.381. El sobiranisme (CiU, ERC, CUP) va passar de 1,1 milions de vots i 5.378 regidors, el 2011, a 1,4 milions i 6.080 regidors. Les forces obertament antisecessionistes (PP, PSC i C's), per la seva banda, baixen de 1,12 milions de vots a 990.000. El percentatge resultant d'ahir és un 45,06% de vot sobiranista per un 31,72% antiindependentista.

Notícies relacionades

El gir copernicà de González Amador

Imputats dos excàrrecs del Govern de Madrid per la covid en residències

¿I per què aquest afany per blindar el 27-S? De portes enfora ningú diu dubtar (badada de Junqueras a banda, fa un mes, compensada per una altra del mateix president) que Mas convocarà les eleccions per al setembre. De portes endins hi ha més que dubtes. I davant aquesta tessitura s'ha optat per tallar la possible marxa enrere de CiU. «Estem més a prop de la independència, la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la transparència. El camí culmina el 27-S» va clamar Junqueras al Born.

Noti's, a més a més, que en un intent de no fer cap pas sense sentit, Junqueras va al·ludir a les polítiques socials i de regeneració democràtica. Sumi-s'hi els seus vídeos de campanya amb imatges del cas Palau. Un intent per diferenciar tant el seu missatge del de CiU que faci impossible, ni tan sols, que algú es plantegi de manera seriosa, més enllà de voler treure rèdits demoscòpics, revifar el debat de la llista única.