Mas frena el debat intern sobre la conveniència del 27-S

Ahir va ser un dia de xoc total a la direcció de Convergència i Unió. La severa derrota a Barcelona i el retrocés a l'àrea metropolitana i en comarques com les dues del Vallès va sacsejar els fonaments d'una federació immersa en una notable incertesa: Convergència, per la refundació pendent i Unió, per la diversitat interna respecte a l'independentisme.

El grau d'estupor va ser tant, que es va tornar a reobrir el debat sobre si, amb les actuals peces electorals i havent perdut la capital catalana, la federació està en condicions o no d'afrontar les eleccions del 27 de setembre, decisives en clau sobiranista. Els que ja dubtaven dels beneficis d'aquest repte ahir en dubtaven encara més. A UDC i a part de Convergència.

Va alimentar aquesta especulació el fet que en la compareixença conjunta a última hora del matí, ni uns ni altres, ni Ramon Espadaler ni Lluís Corominas van confirmar el que avui previsiblement sí que confirmarà el president Mas: que segueix en peu la convocatòria dels anomenats comicis plebiscitaris del 27-S.

A TOT O RES / Segueix en peu perquè a la federació són majoria els que veuen més riscos que beneficis a ajornar la data. Saben perfectament que el seu pes en el procés pot minvar, davant d'ERC i l'auge de la CUP. I saben que l'eix social i les fórmules de confluència a l'esquerra també desdibuixen les seves expectatives electorals. Però cada vegada més sembla que es farà realitat el que diuen alguns a CDC: que estan disposats a sacrificar el partit pel bé de la ruta cap a la independència. O, dit de manera menys rotunda, que s'han acabat les grans majories, i que obtenir 40 escons ja seria un gran èxit. Fonts de CDC asseguren que ni en l'executiva matinal ni en la reunió conjunta de CiU a la tarda Mas va arribar a insinuar ni tan sols l'opció de replantejar les eleccions. Tot al contrari.

Però això no vol dir que no es vegin les orelles al llop. L'estat de commoció es tant, que ahir en l'executiva de CiU fins i tot es va arribar a criticar que TV-3 emetés un programa d'El convidat dedicat a Ada Colau. Fa set mesos d'això.

L'EIX SOCIAL / Les reflexions una mica més serioses indiquen que a CDC el cas Pujol i la imatge d'un partit situat a la dreta i responsable de les retallades socials obliguen a accelerar l'anomenada refundació que Josep Rull abandera. L'eix social, clau el 24-M, hauria de portar el partit al centre-esquerra per evitar ser vist com el partit de les retallades. Aquesta tàctica sens dubte topa amb les tesis d'Unió. La definició d'UDC sobre el procés sobiranista segueix pendent. I el seu perfil ideològic està a la dreta de Mas.

Però sobre el camí a la independència, la conclusió majoritària a CDC és que seria molt pitjor trencar l'acord amb ERC i l'ANC, encara que es guanyés un any i es pogués veure quin resultat presenten les eleccions generals, en aquest panorama tan incert. I tan ràpidament canviant.

L'anàlisi oficial del sobiranisme és que CiU, ERC i la CUP sumarien 75 escons al Parlament, si el 27-S es repetissin els resultats de diumenge passat. Trencar el compromís amb el sobiranisme respecte al calendari seria incomplir la paraula (cosa molt preada pel preisdent) i només es podria fer amb un argument de pes, com que ERC optés per desallotjar CiU de les diputacions o consells comarcals. A la ciutat de Barcelona, a l'haver perdut Trias, no té sentit retreure als republicans que arribin a acords puntuals o sectorials amb Barcelona en Comú.

Així, la situació de CDC es podria resumir dient que el partit de Mas se la juga el 27-S. «Caixa o faixa», diuen. Mentrestant, els deures són múltiples: presentar una altra cara a l'àrea metropolitana, mirar de demostrar que el canvi de seu i els acords amb Transparència Internacional són passos creïbles per superar la percepció de partit tradicional amb problemes seriosos de corrupció...

Notícies relacionades

El gir copernicà de González Amador

Imputats dos excàrrecs del Govern de Madrid per la covid en residències

Però si en algun lloc es dubtava i es dubta del 27-S és a Unió. Dirigents democristians creuen que és un suïcidi per a CiU comparèixer davant les urnes. Esgotar la legislatura era la seva opció, abans que Mas i Junqueras firmessin al gener el pacte per posar les urnes al mes de setembre.

Però UDC té també deures interns. Són molts els que esperen que la direcció fixi dilluns una pregunta clara per a la consulta a la la militància, en què quedi clara que una opció és recolzar el full de ruta. Una ruta amb cada vegada més actors i que corre paral·lela a un camí regeneracionista del qual CiU mira de no quedar al marge.