Duran creu que la tercera via és "l'única solució i està més viva que mai"

El líder d'Unió creu que s'ha d'evitar l'opció d'unes eleccions plebiscitàries perquè "seria un fracàs"

Assenyala que "s'ha d'obrir un diàleg, arribar a un pacte i després sotmetre'l a consulta dels catalans"

Duran i Lleida, en una recent intervenció al Congrés dels Diputats.

Duran i Lleida, en una recent intervenció al Congrés dels Diputats. / JOSE LUIS ROCA

1
Es llegeix en minuts

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, considera que la tercera via és "l'única solució i està més viva que mai". Assenyala que "s'ha d'obrir un diàleg per arribar a un pacte i després sotmetre'l a consulta dels catalans", però adverteix que "ni la recuperació ni més finançament resoldran la qüestió catalana".

El líder democristià opina que s'ha d'evitar la via de les eleccions plebiscitàries, perquè aquesta opció seria "la mostra inequívoca d'un fracàs, d'un fracàs de tots". Sobre el tema, Duran assegura que "si el que s'ha de plebiscitar és la declaració unilateral d'independència, no ho recolzaré" i expressa el seu desig que CiU no ho plantegi.

Qüestiona Forcadell i l'ANC

El secretari general de CiU qüestiona, en una entrevista a 'La Vanguardia', la capacitat de la Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la seva presidenta, Carme Forcadell, per marcar el calendari electoral català -"¿qui és ella per dir que acceptarà o no eleccions i quan?", diu- i afegeix: "L'única assemblea nacional de Catalunya amb legitimitat democràtica és el Parlament".

Notícies relacionades

Sobre la influència d'Europa en el procés, Duran Lleida indica que "oficialment, per a la UE és un debat intern de l'Estat espanyol; però sé que en privat i de forma discreta hi ha dirigents que ja li han dit i li diran a Rajoy que s'ha de buscar una solució".

Preguntat pel possible aïllament en què quedaria una Catalunya independent, Duran afirma que "més enllà dels tractats hi ha una realitat política que no podem obviar. Els estats de la UE no estan disposats a alterar el model de construcció i equilibri polític europeu. Per a ells, obrir la porta a Catalunya seria un antecedent problemàtic per a França, Itàlia, Alemanya".