Geometria variable

El 'mossèn' de Sant Vicenç dels Horts

3
Es llegeix en minuts
Joan Tapia
Joan Tapia

President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

ver +

És el fenomen. Va agafar el 2010 un partit exhaust per les lluites intestines que va ser degradat a l'estatus de cinquena força, darrere d'Iniciativa. Dos anys després va aconseguir més que duplicar els vots (de 218.000 a 498.000) i els diputats (de 10 a 21). Es va convertir en el segon partit en escons.

Dilluns passat es va examinar davant 10 lectors d'EL PERIÓDICO i va contestar durant dues hores a preguntes que no coneixia, però Oriol Junqueras ja no és només el líder de l'oposició, l'aliat imprescindible del Govern i el motor polític de l'independentisme, sinó també el polític català més valorat. I segons algunes enquestes ERC seria avui, si hi hagués eleccions, el partit guanyador.

Tampoc porta corbata, però de forma espontània (sense dogmàtica Bargalló); saluda cordialment, seu i comença a parlar. ¿Quin és el secret? No aspira a Kennedy ni a Sarkozy, sinó que es troba a gust en el seu aspecte i vestimenta d'home del carrer. I fa servir un llenguatge senzill i directe però carregat d'intenció. No és un missioner perquè parla com un professor que se sap explicar, però predica la fe en la

independència.

Una lectora li deixa anar que hi ha coses que la preocupen més, com la marxa enrere en l'avortament, l'atur i la reforma laboral... Li dóna la raó. Ell és alcalde de Sant Vicenç dels Horts, una ciutat de 30.000 habitants (crec recordar que diu poble) on la llengua materna del 80% és el castellà. I el seu objectiu és augmentar el benestar de la gent. La prioritat no és la independència sinó una vida millor per a tots. ¿Com? Aconseguint que els impostos es quedin aquí i amb les eines que tenen els estats. Es necessita l'Estat propi.

Insisteix. No pot ser que el que es gasta a Catalunya es decideixi a Madrid i que faltin diners per a coses bàsiques. Si el que s'ha recaptat aquí amb l'augment de l'IVA (diu que són 2.000 milions d'euros) s'hagués quedat aquí, no hauria calgut fer cap retallada. Corregeix una pregunta. No vol ser president de la Generalitat sinó, en tot cas, de la República Catalana. ¿Què faria contra l'atur? El mateix que -en la mesura de les seves possibilitats- fa a Sant Vicenç dels Horts: serveis socials per als que els necessiten, un gran esforç en educació i generar ocupació. ¿Com? El 90% de les empreses són pimes i s'ha d'acabar amb l'escandalosa sequera creditícia. I ajudar a l'exportació. L'obrer de Nissan o el pagès de Lleida viurien millor si s'exportessin més cotxes o més productes de la competitiva indústria agroalimentària.

Junqueras es presenta com un professor que avui fa política (su-

bliminalment diu que no és la seva professió) i que toca de peus a terra. A Sant Vicenç acompanya el seu fill a l'escola cada dia i parla amb molta gent. Curiós, el líder d'ERC, en la qual hi havia molta influència maçònica (el seu símbol és un triangle), sembla avui un diligent i senzill mossèn de Sant Vicenç dels Horts. I a Catalunya hi ha cansament dels discursos business friendly i/o constitucionalistes i s'aprecia un llenguatge desinhibit d'un mossèn (diu que és catòlic i que ha tingut la sort de treballar al Vaticà). I dotat de sentit pràctic. Defensa que també hi hagi escoles concertades perquè costen menys, encara que no aclareix si és perquè les públiques estan mal gestionades o perquè a les privades els salaris són més baixos.

L'aigua al seu molí

I sap que la millor defensa és un bon atac. Preguntat sobre què passaria si en el referèndum Catalunya es partís en dues meitats, afirma que ni s'ho planteja perquè totes les enquestes donen al sí-sí una forta majoria. La dada que el 51% dels catalans es declaren no independentista (enquesta d'EL PERIÓDICO) no existeix. Per defensar la immersió lingüística cal recórrer a tots els camins «democràtics» possibles (la pregunta era sobre la

desobediència als tribunals). «No ens hem de rendir», i llavors es transmuta en tribú: «¡¿És que algú es pot pensar que ens rendirem?!». I porta l'aigua al seu molí. Diu que no és nacionalista sinó independentista i que aviat deixarà de ser-ho perquè Catalunya serà

Notícies relacionades

independent.

Hi havia independoescèptics. Altres el van interpel·lar des de més a l'esquerra. No els va conquistar a tots, però sí que va aconseguir una conversa agradable explicant l'assignatura. Amb enginy però sense abjurar del dogma.