Els vídeos més destacats de la trajectòria d'Adolfo Suárez

Una de les imatges més recordades del president Adolfo Suárez va ser registrada en el període preconstitucional quan el juliol de 1976 el rei Joan Carles li va encarregar que formés el segon govern del seu regnat i el desmuntatge de les estructures franquistes. Va aconseguir l'aprovació per les Corts de la llei de reforma política que va obrir les portes a acabar legalment amb el franquisme. Era el 18 de novembre de 1976.

Aquella llei va permetre que el 15 de juny de 1977 se celebressin les primeres eleccions generals lliures. Adolfo Suárez es va presentar com a candidat a la presidència pel seu partit, la Unió de Centre Democràtic (UCD). Durant aquella campanya electoral, el futur duc de Suárez va encunyar una de les frases que han passat a formar part de la història: "Puc prometre i prometo" ha passat a la història com un dels símbols de la transició.

Eleccions de 1977

"Si vostès ens donen el seu vot, puc prometre i prometo que els nostres actes de govern constituiran un conjunt escalonat de mesures racionals i objectives per a la progressiva solució dels nostres problemes; puc prometre i prometo intentar elaborar una Constitució en col·laboració amb tots els grups representats a les Corts, qualsevol que sigui el seu nombre d'escons; puc prometre i prometo, perquè després de les eleccions ja existiran els instruments necessaris, dedicar tots els esforços a aconseguir una entesa social que permeti fixar les noves línies bàsiques que ha de seguir l'economia espanyola en els pròxims anys; puc prometre i prometo que els homes d'Unió de Centre Democràtic promouran una reforma fiscal que garanteixi, d'una vegada per a tots, que pagui més qui més té; puc prometre i prometo un marc legal per institucionalitzar cada regió segons les seves pròpies característiques; puc prometre i prometo que treballarem amb honestedat, amb neteja i de tal forma que tots vostès puguin controlar les accions de govern. Puc, en fi, prometre i prometo que l'èxit d'una Espanya per a tots no es posarà en perill per les ambicions d'alguns i els privilegis d'uns quants", va dir el candidat Suárez en l'espai televisiu que li corresponia a RTVE en les eleccions generals de 1977.

La dimissió i el 23-F

Les tensions creixents a UCD, el seu propi partit, van portar Suárez a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. "Hi ha moments en la vida de tot home en què s'assumeix un especial sentit de la responsabilitat", començava el president Suárez l'al·locució televisiva que va dirigir al país. En el mateix missatge, el líder d'UDC va afirmar: "Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la història d'Espanya", una declaració que va donar peu a pensar que renunciava per la pressió dels militars.

Notícies relacionades

Rajoy demana "serenitat" per esperar esdeveniments al voltant de Suárez

El fill d'Adolfo Suárez anuncia la mort "imminent" del seu pare

Dies després de la dimissió del president va tenir lloc l'assalt al Congrés dels Diputats per part d'un grup de guàrdies civils sota les ordres del tinent coronel Antonio Tejero, durant la votació de la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com el seu successor al caodavant de l'Executiu. Era l'intent de cop d'Estat del 23-F. Les imatges van deixar constància del president Suárez i del ministre de Defensa, Manuel Gutiérrez Mellado, increpant i plantant cara als assaltants.

"Si hagués tingut la més mínima informació al voltant d'un intent de cop d'Estat no hauria dimitit ni s'hauria produït el cop d'Estat", va declarar Adolfo Suárez el 1991 al programa 'Primera Plana' de RTVE després d'uns quants anys sense negar ni afirmar la pressió militar perquè dimitís.