Netanyahu rebrà Mas en el primer viatge a Israel del president

El president de la Generalitat, Artur Mas, iniciarà el pròxim 9 de novembre un viatge de quatre dies a Israel que s'emmarca principalment en l'objectiu del Govern de fomentar la internacionalització de l'economia catalana. No obstant, el desplaçament a Tel Aviv i Jerusalem tindrà també un destacat contingut polític i, segons fonts del Govern, està previst que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, rebi Mas.

En el vessant econòmic del viatge hi participaran, com ja és habitual en aquests casos, un grup d'empresaris catalans. L'objectiu és estimular els intercanvis comercials entre els dos territoris. També l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, formarà part de l'expedició a un destí que està marcat en vermell com un dels referents de part del nacionalisme català.

Notícies relacionades

Espanya pacta amb l’OTAN destinar el 2,1% del PIB a despesa militar

Feijóo qualifica de "cortina de fum" l’acord de Sánchez en defensa

Cada gest de Mas a Israel, un país especialment estimat per l'expresident Jordi Pujol, serà analitzat al mil·límetre. Les relacions entre la Generalitat i el Govern espanyol passen per un pèssim moment, especialment en la representació simbòlica i protocol·lària. La diplomàcia catalana fa mesos que denuncia obstruccionisme per part del Govern central a l'acció exterior de Mas. Els precedents a Israel han estat sempre focus d'interès. Pujol no va amagar la seva «gran simpatia pel sionisme», en la seva visita el 1987, que va incloure una entrevista amb el falcó Ariel Sharon i amb el president del país, però no amb el primer ministre. El 2006, el viatge del president Pasqual Maragall amb Josep-Lluís Carod-Rovira va generar una gran polèmica per la foto de Maragall a aquest i al conseller Antoni Castells amb una corona d'espines a Jerusalem.

ÈXIT A LONDRES / Paral·lelament a l'a-genda del president, els responsables de la diplomàcia catalana segueixen estenent el debat sobiranista a nivell internacional. Ahir a Londres van organitzar una jornada de debat sobre les diferències entre el cas escocès i el català a la seu de l'Institut Europeu de la University College London (UCL). El professor Robert Hazell, director d'estudis constitucionals a la UCL, va recordar que «cada constitució és el producte de la seva història». En el cas del Regne Unit aquesta constitució no està escrita «i pot adaptar-se amb més flexibilitat  a les realitats i circumstàncies de cada època». Ni Margaret Thatcher ni Tony Blair es van oposar a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Escòcia i l'actual primer ministre, el conservador David Cameron, ha seguit en aquesta línia. La jornada va comptar amb un centenar d'assistents, informa Begoña Arce.