La via txeca i quebequesa

Praga per doble raó. Per haver estat la capital de Txecoslovàquia, país nascut de l'esquarterament, via dret d'autodeterminació, del que va ser l'imperi austrohongarès, després de la primera guerra mundial, i per ser avui la capital de la República Txeca, arran de la pacífica secessió d'Eslovàquia de Bohèmia i Moràvia, el 1992. El Col·lectiu Praga es va presentar ahir en societat amb l'objectiu de proporcionar rigor a través d'arguments tècnics (és a dir, jurídics) en el debat sobre el dret a decidir. «Si en economia s'han popularitzat termes com prima de risc», va apuntar Josep Maria Vilajosana, catedràtic de Filosofia del Dret a la UPF i degà de la Facultat de Dret de la mateixa universitat, ¿per què no aconseguir el mateix amb els aspectes legals?, va venir a dir.

Avís a navegants. Malgrat la història de Praga, aquest no és un col·lectiu independentista. «Som un grup molt plural», va explicar Mer-

cè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la UB. «Independen-

tistes, federalistes...», però a tots els uneix la voluntat que es consulti el poble de Catalunya sobre el seu futur. «El dret a decidir és el dret a ser consultat. La simple consulta no ­xoca contra cap sobirania», va as-

severar Joaquim Ferret, catedrà-

tic de Dret Administratiu a la UAB.

A més a més dels tres citats, ja han estampat la seva inscripció al col·lectiu Enric Argullol, exrector de la UPF i catedràtic de Dret Administratiu, i Esther Zapater, professora de Dret Internacional i degana de la Facultat de Dret de la UAB, entre altres.

Segons el col·lectiu, els últims anys hi ha hagut una «involució recentralitzadora» que fa que l'actual Estat autonòmic «disti molt de ser el que es va preveure en el pacte constitucional», va apuntar Barceló. I encara més: el marc actual «fa inviable el desenvolupament de la nació catalana, sobretot a partir del 2010», és a dir, de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Ni permís ni prohibició

Notícies relacionades

Cerdán acusa el jutge d’empresonar-lo sense "material incriminatori"

Els jutges i fiscals en vaga parlen d’una aturada "històrica"

«La Constitució ni prohibeix ni permet una consulta o referèndum», va afirmar Barceló, i va afegir que per als que es queden «en l'article 2 de la Carta Magna, el de la indissoluble unitat d'Espanya, s'hi ha d'oposar l'article 23, el del dret a la participació en els assumptes públics, i l'article 92, el de les consultes davant decisions polítiques d'especial transcendència». Una consulta com les que s'han fet al Quebec, el mirall en què tots es miren «més enllà del resultat, en què no entrem», va assenyalar Ferret, «i que el Canadà és federal».

¿Declaració unilateral d'independència? «Hem de ser conscients dels perills: imputació de persones, per delicte de sedició i l'article 155», que podria comportar la suspensió de l'autonomia, va explicar la catedràtica.