¿Què passa a la policia catalana?

Una obvietat: les forces de seguretat són indispensables per garantir la llibertat ciutadana davant de qualsevol que es vulgui imposar amb violència. Només està legitimat per fer-ho -i sempre en el marc de la llei- l'Estat de dret. Una altra obvietat: la policia té una tasca dura i no sempre pot operar amb exquisidesa. Tercera obvietat: ha de ser recolzada pel poder polític (sense policia, el caos), però ha d'obeir i s'ha d'impedir que s'erigeixi en un poder autònom que va per lliure. No és fàcil conjugar les tres obvietats.

La relació entre el Govern i la seva policia (els Mossos) planteja dubtes. Després de la vaga general del 14-N, el llavors conseller d'Interior,Felip Puig,va negar queEster Quintana(que va perdre un ull en la manifestació) hagués pogut ser ferida per una bala de goma, perquè va dir que a la zona no hi havia hagut càrregues policials. Després va aparèixer un vídeo i va haver d'admetre que n'hi va haver (i van ser expeditives). I va entrar en escena el cap de la Policia,Manel Prat.Ara, després de molta confusió i la imputació judicial de dos mossos, el nou conseller,Ramon Espadaler(que no és de Convergència, sinó d'Unió), ha separat de la unitat antiavalots set agents per haver ocultat durant vuit mesos que el seu furgó estava estacionat molt a prop d'on van tenir lloc els fets. I «creuen recordar» que l'escopeter va disparar, però no bales de goma, sinó una salva.Espadalerva afegir que és al jutge a qui toca investigar i treure conclusions. Tan cert com difícil si la policia menteix o oculta la veritat.

I no és sa que els sindicats policials -necessaris i convenients- manin sobre els comendaments o els condicionin amb pactes que poden ser foscos. La reflexió ve a tomb perquè causa estranyesa que tres sindicats de mossos hagin gosat protestar públicament contraEspadalerper haver comunicat eltrasllatde set policies. Diuen que no beneficia la imatge policial quan el que és inadmissible és que set mossos es conjurin per mentir als seus superiors... i a la ciutadania. Conclusió: la policia catalana que, en general, mereix un aprovat alt també té zones fosques. Com totes les policies, normal.

Notícies relacionades

L’Audiència de València manté la imputació de l’exconsellera Pradas

El nòvio d’Ayuso demana quatre anys de presó per al fiscal general

Sense alternança, la democràcia pateix. Traducció: va ser bo (no per als protagonistes) queArtur Masperdés davantPasqual Maragalli que després guanyés aJosé Montilla.Però aquesta alternança amb prou feines va tocar el poder policial. La competent conselleraMontserrat Tura(que fins a feia poc era alcaldessa de Mollet del Vallès, seu de l'escola de policia) va creure que una policia «en construcció» necessitava continuïtat i va nomenarJoan Delort,amb funcions similars al Govern deJordi Pujol. Joan Saurael va mantenir (potser a suggeriment del president de la Generalitat,José Montilla).I quan CiU va tornar, va nomenarManel Prat,sociològicament delortià.

Tot té la seva raó de ser, però potser és dolent que la policia -encara que sigui nova- estigui per sobre del conseller.Vist el que passa ara, és lícit preguntar-se si moltes de les desqualificacions que es van llançar anys enrere contra el consellerJoan Saurano obeïen únicament a l'objectiu de liquidar el tripartit. Perquè resulta que aFelip Puigi aRamon Espadaler(que no són precisament perillosos esquerrans) també els passen coses.