Rajoy sospesa abolir el matrimoni homosexual encara que l'avali el TC

Quan falta menys d'una setmana per a la visita del papa Benet XVI a Espanya i amb el vent a favor de les enquestes a les veles, el líder del PP, Mariano Rajoy, va afirmar ahir rotund que, arribat el moment, està disposat a posar fi a la llei que empara a Espanya els matrimonis homosexuals, fins i tot en el cas que el Tribunal Constitucional (TC) declari que no són incompatibles amb la Carta Magna. «Si el Constitucional l'avala, ¿vostè es compromet a mantenir-la o no?», li van preguntar ahir en una entrevista aEl país. «No», va respondre secament el cap de l'oposició.

L'abril del 2007, com a convidat del programa de televisióTengo una pregunta para usted, Rajoy no va voler aclarir si, com a president, pensava abolir la llei de casaments de gais i lesbianes malgrat que el seu partit l'havia recorregut davant del Constitucional. Va recórrer a la seva mestria en l'art de l'ambigüitat. Com a màxim, acorralat per la fórmula directa del programa, va respondre: «Si el meu fill fos homosexual, assistiria al seu casament, però li aconsellaria una unió de fet».

En aquesta resposta d'escapista, Rajoy va resumir en essència la postura oficial del PP en aquesta matèria. Les unions homosexuals no tenen marxa enrere, però fer servir el nom de matrimoni per definir-les és un desafiament inacceptable perquè, en opinió dels populars, és l'Església la que té la patent d'aquesta fórmula de convivència.

En tot cas, en l'entrevista, Rajoy es limita a exposar com a màxim que la continuïtat de la llei de matrimonis homosexuals no seria segura si guanyés el PP. No és una sentència de mort, però el PSOE es va afanyar ahir a subratllar l'abisme que en aquesta matèria el separa dels conservadors. Elena Valenciano, secretària de Política Internacional del PSOE, va celebrar que per fi Rajoy «surt de la seva letargia i dóna un petit avanç del seu sinistre programa ocult».

NOVA LLEI DE L'AVORTAMENT / Valenciano es referia amb això al matrimoni homosexual, però també a altres qüestions, a les quals el líder del PP es va referir amb una inusual claredat. La llei de l'avortament n'és una. Rajoy, tot i les demandes de l'Església i dels ultraconservadorslobbiespro vida de prohibir l'avortament a Espanya, es compromet almenys a revisar la recent reforma de la llei en un parell de capítols, el referit a l'edat mínima per interrompre l'embaràs sense consentiment dels pares (16 anys) i el que fixa les condicions per passar pel quiròfan durant les 14 primeres setmanes de gestació.

En certa manera, el cap de l'oposició exposa les seves opinions polítiques amb una nuesa impròpia d'ell, però segur de si mateix, potser, per l'onada conservadora que recorre Europa. Tant és així que elogia amb sana enveja el dur pla d'ajust impulsat pel primer ministre britànic, David Cameron, que per estalviar s'ha compromès a suprimir mig milió de llocs de treball en el sector públic i ha anunciat una retallada sense precedents en les despeses de Defensa del Regne Unit. Sense concretar com, Rajoy suggereix que Espanya necessita una adaptació d'aquesta recepta econòmica.

Notícies relacionades

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

ELECCIONS CATALANES / Matrimonis homosexuals, avortament, ajustos econòmics... Rajoy analitza amb més o menys detall diverses qüestions, i entre elles, també, les imminents eleccions catalanes, que, insisteix, el PP afronta amb un plantejament molt similar al que va fer servir en les eleccions basques, amb la meta de posar els seus diputats al servei d'un canvi d'orientació. ¿Recolzarà Mas? «Anem a aquestes eleccions com vam anar a les basques. Si el nostre vot és decisiu, que tant de bo ho sigui, recolzarem que canviïn les coses, perquè crec que seria bo per a Catalunya. A partir d'aquí, no tinc cap compromís amb ningú».

Finalment, Rajoy no posa cap problema a revelar en l'entrevista quins són els seus ingressos, després de la polèmica desfermada a Castella-la Manxa pel sou de la número dos del PP, María Dolores de Cospedal: «Guanyo uns 6.000 i bastants euros nets al mes, més la meva assignació de 3.000 com a diputat».