El 'cas Palau' segueix sense respostes un any després d'esclatar

tres processos judicials oberts, una comissió d'investigació parlamentària... i una bateria de preguntes encara sense resoldre. L'escàndol del saqueig del Palau de la Música protagonitzat pel seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, va esclatar el 23 de juliol del 2009 –demà farà un any– amb l'escorcoll de l'entitat cultural. Des d'aleshores han sortit a la llum documents sobre el desviament de milions d'euros per a finalitats particulars dels exdirectius, presumptes comissions per obres públiques adjudicades pels governs de CiU i indicis de presumptes traspassos de fons a la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a CDC i a l'actual responsable d'immigració d'aquest partit, Àngel Colom. I tot plegat sense que la justícia oferís una resposta àgil i mentre al Parlament es vivia una confrontació política pròpia d'un període preelectoral.

«Una justícia lenta no és justícia». Aquest és un principi que tot professional del dret defensarà. Però en un any, el procés principal pel saqueig del Palau ha avançat ben poc perquè encara no s'han analitzat moltes de les operacions de les quals hi ha papers incriminatoris. El jutge Juli Solaz, que ha encausat 10 persones i ha pres declaració a una vintena de testimonis, espera que els funcionaris de l'Agència Tributària que actuen de pèrits entreguin un segon dictamen dels documents incautats en l'escorcoll. La setmana passada, a causa de la malaltia d'un dels funcionaris, es donava per fet que l'informe no se li enviaria fins al setembre, però fonts judicials van assegurar a aquest diari que l'informe pot arribar al jutjat al final d'aquest mateix mes de juliol.

NOVA DECLARACIÓ / El magistrat comptaria, per tant, amb el material per impulsar les investigacions sobre el saqueig. Els informes d'Hisenda es complementen, a més, amb uns altres de l'auditora Deloitte, contractada pels actuals gestors del Palau, i la Intervenció General de la Generalitat, que ha constatat la presumpta existència de malversació de fons públics. Deloitte, precisament, enviarà divendres al jutjat el seu últim dictamen, en què constata més desviaments de fons i la distracció de milions d'euros en les obres d'ampliació i remodelació de l'edifici modernista.

Fonts jurídiques insisteixen que tard o d'hora Millet i Montull (la filla d'aquest, Gemma, exdirectora financera del Palau, i les dones de tots dos també estan encausades) hauran de tornar a comparèixer al jutjat per ser interrogats sobre les irregularitats que s'han descobert arran de la seva primera declaració, que va anar precedida de la confessió d'algunes actuacions, entre les quals hi ha l'apropiació de fons de l'entitat per pagar obres a les seves cases i viatges d'oci, el cobrament de sobresous amb factures falses, l'intent d'enganyar Hisenda i el maneig habitual de grans sumes de diners en efectiu. La sortida de fons en metàl·lic és el que va disparar l'alarma a Hisenda i va motivar l'actuació de la fiscalia de Barcelona que, al final, va presentar la querella que va permetre l'operació policial a la institució cultural.

Notícies relacionades

El canvi d'estatuts obre una nova etapa a l'Orfeó Català

Claus de l'escàndol

13 DIES A LA PRESÓ / Les confessions de Millet i Montull en un escrit dirigit al jutge (setembre del 2009) i la dilació a l'hora de citar-los a declarar (el 19 d'octubre, gairebé tres mesos després de l'escorcoll) van permetre que els advocats defensors despleguessin la seva estratègia i evitessin que els seus clients ingressessin a la presó tal com demanava la fiscalia. Sols la van trepitjar durant 13 dies al juny, però per un altre cas instruït, aquesta vegada amb rapidesa, per la jutge Míriam de Rosa Palacio: el presumpte tràfic d'influències i l'apropiació indeguda en l'operació per construir un hotel prop del Palau, una trama en la qual figuren com a encausats càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona i que ha esquitxat el conseller

El que sí que s'ha aconseguit és reduir el patrimoni de Millet i Montull, que han tornat al Palau uns cinc milions i han posat a disposició del jutge béns per valor de 14 milions. A més, se'ls han embargat 1,2 milions en comptes suïssos. Els últims càlculs indiquen que el desviament gairebé arriba als 35 milions.