CiU no mourà ni un sol dit per mitigar la debilitat de Zapatero

"¡Venjança democràtica!". El lema és paladejat amb delit al quarter general de Convergència aquests dies que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero s'enfronta als primers efectes de la seva extrema precarietat parlamentària. A la seu d'Unió, les consignes no criden tant l'atenció en el vocabulari, però sí que són igualment contundents en el significat.

Si és cert que la venjança és un plat que requereix ser servit fred, els nacionalistes catalans acaben de treure'l del prestatge més gèlid del frigorífic. La cúpula de CiU ha rebutjat tots els intents d'acostament que ha rebut del PSOE des que la carambola desencadenada per les eleccions basques i gallegues va privar l'Executiu socialista dels seus últims suports estables al Congrés, el PNB i el BNG.

FACTURA AL COBRAMENT

Dos anys i mig després que Artur Mas es declarés traït per Zapatero, els nacionalistes catalans es veuen per primera vegada en condicions de cobrar- se de sobres aquella factura.

"El PSOE no pot esperar de nosaltres ni aigua", sentencia un dels alts dirigents de Convergència. "Zapatero no té res a oferir-nos. ¿Protagonisme en la resolució del finançament autonòmic? No mossegarem el mateix esquer de l'Estatut. I ja veurem si és capaç d'aguantar tota aquesta legislatura".

Amb menys vehemència però igual decisió s'expressa un estret col.laborador del líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida: "Ni parlar-ne, de pactes de suport parlamentari amb el PSOE. Ens han enganyat en tot, i ara nosaltres obeirem exclusivament el nostre interès".

LLISTÓ INASSOLIBLE

Els dos dirigents nacionalistes coincideixen que l'única possibilitat que CiU s'avingui a col.laborar amb l'Executiu és que el nou finançament autonòmic repor- ti a Catalunya una xifra anual no inferior a 4.000 milions d'euros, una quantitat que és molt superior a les previsions més optimistes del Govern català i que fa que el llistó de la col.laboració parlamentària resulti inassolible.

Després de les eleccions de l'1 de març, al PSOE li queden a la mà unes cartes pèssimes. Ha perdut tots els aliats parlamentaris en els quals s'ha volgut recolzar successivament des del 2004 (ERC, IU, ICV i BNG, primer; CiU, després, i el PNB finalment). I actualment ni els nacionalistes catalans ni, encara menys, els bascos estan disposats a donar el més mínim recolzament a Zapatero. L'única opció del Govern socialista és buscar una altra vegada el suport del còctel de grups petits, cosa que comporta la complexitat afegida d'haver d'acontentar massa actors en cada negociació.

RAJOY, REFLOTAT

El PP, encoratjat amb la recuperació del poder a Galícia i l'assumpció de la categoria de força imprescindible perquè el socialista Patxi López pugui materialitzar la seva promesa de canvi a Euskadi, encara amb bon ànim i millors expectatives l'examen de les eleccions europees del dia 7 de juny. Pendents del que pugui deparar la investigació de les denúncies per corrupció al Partit Popular, les urnes gallegues i les basques han reflotat i enllustrat el lideratge de Mariano Rajoy a la dreta. I el PP ja ha començat a festejar CiU i el PNB per intentar asfixiar Zapatero.

EL PITJOR MOMENT

La pèrdua d'aliats que pateix el Govern, la seva debilitat extrema i també el renaixement de Rajoy cauen a plom sobre Zapatero en el pitjor moment possible. Just quan més robustesa necessitaria aquest Executiu per poder lluitar contra els efectes d'una crisi galopant amb un punt d'inflexió que ni tan sols es pot intuir: enfonsament de la inversió i del consum, bloqueig del crèdit, avanç imparable de la desocupació, asfíxia de famílies i empreses...

Enmig de tot aquest panorama, els socialistes encara han de passar la prova de pactar un nou sistema de finançament autonòmic que no arruïni completament la seva malmesa relació amb el PSC ni condueixi al precipici l'Executiu de José Montilla. I també sotmetre's al test de les europees. En aquests comicis, el PSOE necessita frenar la sagnia electoral urbana, evident gairebé a tot Espanya, amb l'excepció de Catalunya i el País Basc. Galícia n'és un exemple clar.

DESDRAMATITZACIÓ

Després de tot això, l'Executiu de Zapatero encara haurà de tirar endavant el Pressupost del 2010, una arma clau en la lluita contra la crisi, i arribar amb forces al primer semestre de l'any que ve, quan Espanya ocuparà la presidència de torn de la UE.

El conjunt d'aquestes tasques presenta una dificultat enorme, a causa de l'actual estat de debilitat del Govern. Als bancs del PSOE al Congrés hi creix la inquietud després del descobriment de la seva fragilitat parlamentària. Un dirigent del Grup Socialista, no obstant, convida a "desdramatitzar" la situació: "Ara tot serà més complicat per a nosaltres, sí. Haurem de treballar i pensar més per trobar suports variables, sí. Doncs això és el que farem; ningú va dir que seria fàcil".

Notícies relacionades

Cerdán acusa el jutge d’empresonar-lo sense "material incriminatori"

Els jutges i fiscals en vaga parlen d’una aturada "històrica"

PAISATGE BASC

El Govern esgrimirà l'exigència ciutadana de consens polític davant la crisi i apel.larà al sentit d'Estat de CiU i dels altres grups de l'oposició per garantir l'estabilitat en un moment econòmic tan difícil. Mentrestant, ningú perd de vista el paisatge basc: un eventual canvi d'aliances a un any vista que fructifiqués en un pacte PNB-PSE (amb Juan José Ibarretxe amortitzat) posaria fi a la fragilitat de José Luis Rodríguez Zapatero. I a aquest encara li quedaria per davant mitja legislatura.