Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una sortida per a les víctimes

Per ser eficaçment combatuda, la violència masclista ha de ser rebutjada de forma expressa, unívoca, generalitzada i rotunda per part dels homes

2
Es llegeix en minuts
Manifestaciones en España contra la violencia machista por el 25-N

Manifestaciones en España contra la violencia machista por el 25-N / JESUS HELLIN

Estan mortes. Assassinades per uns homes que van dir estimar-les com cap altre home les estimaria. Aquest llenguatge de la possessió que es va filtrant gota a gota, esquerdant l’autoestima i la voluntat de tantes dones. Sí, les mans d’ells les han assassinat, però altres mans han fallat: les que les havien de protegir.

Si es confirmen les dades, fins a 11 dones van ser assassinades el desembre passat a Espanya per les seves parelles o exparelles. La meitat havien presentat denúncia. És molta la feina que s’ha fet per millorar els sistemes de prevenció i protecció, però no n’hi ha prou. L’estadística negra fa més por a les víctimes, però també és una oportunitat. Si tenim en compte que molts dels assassins tenen antecedents per violència masclista, hi ha molt per fer en l’atenció educativa i social dels condemnats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Vox ha triat com a candidat a president de la Generalitat valenciana Carlos Flores, catedràtic de Dret Constitucional i condemnat per violència masclista. Els fets van passar fa 20 anys i la sentència confirmava que va exercir «violència psíquica» contra la seva exparella. Flores ha comunicat que lamenta «el dolor causat» per «aquest desafortunat episodi». També ha afegit que no es poden «contemplar penes de per vida». I té raó. No es pot entendre l’agressor masclista com un ésser irrecuperable, perquè llavors tampoc hi hauria sortida per a les víctimes. Però el candidat de Vox ha perdut l’oportunitat, en aquest moment, de fer una crida contra la violència masclista.

Notícies relacionades

Costa entendre com algunes veus indiscutibles de la intel·lectualitat apugen el to per deplorar la suposada exclusió que pateix l’home (en especial, l’home blanc heterosexual), però regategen interrogants i laments sobre la violència masclista. Si la categoria ‘home’ serveix per posar el crit al cel per una eventual pèrdua de privilegis que les estadístiques no demostren (encara segueixen el sostre de vidre, la bretxa salarial, la temporalitat laboral i la dedicació a les cures i el manteniment de la llar), també hauria de convidar a reflexionar sobre el mal causat per membres d’aquesta mateixa categoria. Sobre les arrels de la seva violència i sobre els discursos que, d’una manera directa o indirecta, l’alimenten.

Un sistema de discriminació i submissió de la dona ha beneficiat històricament l’home. D’aquí beu la violència masclista. Per ser eficaçment combatuda ha de ser rebutjada de forma expressa, unívoca, generalitzada i rotunda per part dels homes.