Vox ratifica el seu candidat a la Generalitat i defensen que ja coneixien la condemna

Carlos Flores Juberías continuarà com a candidat de Vox a la Generalitat Valenciana malgrat que va ser condemnat el 2002 per «violència psíquica» contra la seva exdona i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions. El partit ha mostrat el seu suport al catedràtic de Dret Constitucional com a cap de cartell per a les eleccions previstes al maig al País Valencià després que ‘Levante-EMV’, del grup Prensa Ibérica, publiqués la sentència amb la qual l’Audiència Provincial de València el va castigar a un any de presó per violència familiar (encara no s’havia aprovat la llei de violència de gènere el 2004).

Vox va contactar amb Flores Juberías després de l’estiu i el 22 de desembre van anunciar la seva designació com a candidat. I fos abans o després de l’oferiment i de l’anunci, la formació que nega que la violència tingui gènere coneixia la sentència en contra del professor universitari abans que aquest diari la publiqués dimecres a la nit. «El partit era conscient que podia passar», va indicar ahir Flores Juberías en una entrevista a Esradio.es, una cosa que també confirmen fonts de la formació d’ultradreta al País Valencià.

És més, en el partit tanquen files amb el jurista i resten importància a la condemna. «Això és un fet que va passar fa 20 anys», defensen fonts de Vox a escala estatal, que insisteixen que Flores Juberías «ja va complir la seva condemna». Així, consideren que des d’aleshores «ha sigut un ciutadà irreprotxable, destacant en la seva professió i amb càrrecs de responsabilitat en l’administració pública» com els que exerceix en la Junta Electoral i el Consell de Transparència, on va ser proposat pel PP el 2015.

Mateixa línia que l’expressada per Flores Juberías en un comunicat. En aquest sentit, el candidat de Vox a la Generalitat va rebutjar «tot intent d’utilització amb finalitats partidistes» de la seva sentència ja que, considera, són fets que van passar «fa ja dues dècades» i corresponen «a l’esfera privada». Són, expressa en el comunicat, «enterament faltats de rellevància política» malgrat que la seva candidatura es presenti per un partit que nega l’existència de la violència masclista.

«Soc el primer a lamentar el dolor causat en aquells moments als meus éssers estimats», assenyala així mateix en el text amb referència al procés pel qual va ser condemnat, que no només va provocar, segons la sentència, un «trencament psicològic» en la seva exdona sinó també va generar una «nefasta situació emocional dels menors», els fills de la parella. De fet, tant la mare com els fills es van acabar mudant a Barcelona.

El catedràtic de Dret Constitucional assegura que el compliment de la pena d’un any de presó a què va ser condemnat «va resultar suspès per no haver delinquit mai, ni abans ni després d’aquell moment, amb la conseqüència que en el dia d’avui no tingui antecedents de cap tipus» i defensa la seva entrada en política en el fet que l’ordenament jurídic espanyol «no contempla ni pot contemplar penes de per vida o de durada indeterminada».

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Tanmateix, els màxims representants de la Generalitat sí que es van manifestar criticant la negació de la violència masclista que fa Vox. En aquest sentit, el president del Consell, Ximo Puig, va demanar «a la dreta, ja no només l’extrema dreta», que condemni sempre aquesta situació i va reclamar, especialment al PP, que estiguin «absolutament atents a qui són els seus socis, els seus companys de viatge».

Per la seva banda, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, va expressar que Vox «haurà de fer una reflexió sobre si serà al costat de les dones i els drets humans o es taparà els ulls amb una bena que no és morada sinó vermella», que l’elecció d’una persona condemnada per violència masclista per a la Generalitat «no és una bona notícia», que haurà de donar «explicacions», i va reclamar «unitat» a les institucions en la lluita contra la violència masclista.