El Govern assumeix «errors» perquè la meitat de les assassinades al desembre havia denunciat

El Govern ha convocat aquest dimecres per primera vegada el comitè de crisi format pels ministeris d’Igualtat, Justícia, Interior i les comunitats autònomes i creat l’estiu passat per respondre als períodes on es concatenin més de cinc assassinats masclistes. Des de principis de desembre hi ha hagut vuit casos i n’hi ha dos més en investigació, un de conegut aquest matí amb l’aparició del cadàver d’una dona amb signes de violència en un bar de Bilbao.

A més del repunt d’assassinats, es dona la circumstància que quatre de les vuit víctimes confirmades havien denunciat el seu agressor i tot i així les institucions no han sabut protegir-les, un percentatge molt més elevat que de costum, ja que normalment denuncien entre un 20% i un 30% de les víctimes i per això la crida de les institucions sempre va dirigida a les dones perquè surtin de l’espiral de silenci i demanin ajuda i al seu entorn perquè acudeixin a denunciar la situació. Tanmateix, el 50% de les assassinades d’aquest mes sí que havien interposat denúnica, per la qual cosa bona part de la reunió del comitè de crisi ha estat dedicat a analitzar cas per cas i a treure conclusions de què ha fallat i com es podria haver evitat cada mort.

L’autocrítica

Al final de la reunió, la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, i la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, han assenyalat per tant que el primer objectiu de la trobada ha sigut «fer autocrítica» ja que si «el paper de les institucions és vetllar per protegir i hi ha hagut assassinats, hi ha un fracàs i [...] no s’ha arribat a temps». Tanmateix, no s’han arribat a solucions màgiques perquè a partir d’ara han de redactar un informe «detallat» i elevar-lo a la conferència sectorial.

Sí que s’ha detectat, com en anteriors ocasions on s’han produït repunts, que hi ha hagut «buits, esquerdes, errors» en la coordinació i interoperativitat entre les institucions i que convé millorar la formació no ja de la policia i els operadors judicials, que fa anys que reben cursos, sinó també d’«actors institucionals i socials» que han de participar en la detecció precoç de les víctimes. «Hi ha coordinació, però n’hi ha d’haver més. Hi ha formació, però n’hi ha d’haver més. Tot el que es fa és correcte, però necessitem més esforços», ha reconegut Rodríguez.

Així mateix, han detectat que els recursos especialitzats per a víctimes amb més vulnerabilitat com persones grans, discapacitades, estrangeres o drogodependents no són suficients, per la qual cosa es continuarà treballant per «afinar» les eines de protecció i ajuda les víctimes de la violència masclista.

L’alerta

Al seu torn, les representants governamentals han llançat un missatge d’«alerta» i han demanat a totes les institucions que intervenen a frenar aquest problema estructural que «extremin la precaució», sobretot en els caps de setmana i dies festius, on es concentren el 75% dels assassinats. El motiu és que en aquests períodes, especialment a l’estiu i nadal, es trenca la rutina diària, la convivència entre la parella i amb la família és més gran i és quan es poden produir tensions i discussions que portin l’agressor a cometre la violència més extrema.

Notícies relacionades

De les ordres d’allunyament als processos judicials: 6 errors en la protecció de les víctimes

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Així mateix, han demanat a la societat que «extremi l’alerta» i que davant qualsevol sospita, sigui greu o no, truqui al 016 o, en cas que hi hagi una agressió, al 112. «Estem disponibles 24 hores al dia, especialment els dies festius, on sabem que s’agreugen les xifres».

El desembre va camí de convertir-se en un dels mesos amb més assassinats masclistes de la història. Les vuit víctimes confirmades només han sigut superades en el mateix període el 2015 i el 2008 i igualen la xifra registrada el 2021. Tanmateix, malgrat la concatenació d’assassinats, de moment aquest any, amb 48 víctimes mortals, és l’exercici amb menys assassinats des que el 2003 va començar el recompte.