Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sobretaula de sèries

L’explosió de plataformes i continguts ha centrifugat l’oferta

1
Es llegeix en minuts
Sobretaula de sèries

El Periódico

A la segona temporada de ‘The White Lotus’ (sèrie d’HBO), dues parelles de nord-americans rics, que fan vacances en un hotel de luxe a Sicília, parlen dels seus gustos televisius. Uns, els més superficials, veuen ‘reality shows’ i els altres, més conscienciats socialment, diuen que miren documentals. Llavors un dels nois comenta que avui dia l’oferta descomunal de sèries l'aclapara. És una opinió que probablement compartim els aficionats al gènere: hi ha tant per triar que la nostra exigència ha crescut (i potser per això aquesta segona temporada de ‘The White Lotus’ no ens sembla res de l’altre món, comparada amb l’acidesa crítica de la primera).

Notícies relacionades

Fa 10 anys i més, tothom coincidia al comentar sèries: ‘Los Soprano’, ‘Lost’, ‘The Wire’, ‘Mad Men’... A les sobretaules tothom podia comentar un episodi concret, un personatge, un gir argumental. Ara cadascú té una sèrie preferida diferent i les sobretaules es converteixen en una desfilada de recomanacions. «¿Heu vist ‘Severance’ a Apple?» No, és que nosaltres tenim Netflix i Amazon Prime. I vosaltres, ¿heu vist aquesta de ‘Solo asesinatos en el edificio’, la de Martin Short i Steve Martin? ¡Està molt bé! «No, me l’apunto. ¿A quin canal a fan?». Etcètera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’explosió de plataformes i continguts ha centrifugat l’oferta, doncs. Ho veiem aquests dies amb les llistes de «les millors sèries de l’any», on les preferències individuals s’imposen a les modes col·lectives –i això està bé–. La mateixa oferta abassegadora també renova els formats i, així, des de fa un temps hi ha més sèries dramàtiques en episodis de 30 minuts o menys. Aquesta llargada, habitualment per a comèdies de situació tipus ‘Friends’ o dibuixos animats com ‘Els Simpson’, demana un ritme més trepidant i, sovint, crea la temptació de veure tota una temporada d’un sol cop. ¿Exemples d’aquest format que avui podria recomanar en una sobretaula? 'El col·lapse' (Filmin), 'Fleabag' (Amazon Prime), 'Barry' (HBO), 'The Bear' (Disney+) o 'Derry girls' (Netflix). Tots ells han deixat alguna empremta en la meva memòria televisiva, i avui dia això ja és dir molt.