Un equip sense dramatisme

Corria el minut 78 de partit, quan el marcador de l’Inter-Barça assenyalava 2-2. Araújo substituïa el lesionat Íñigo Martínez i jo vaig prémer el botó de pausa del meu comandament a distància. Necessitava prendre’m un respir i vaig aturar el futbol, quin gest més iconoclàstic. Van ser 30 segons i de seguida vaig tornar al present, a la realitat d’un partit impredictible, i en aquest lapse em vaig dir: "Sigui quin sigui el resultat final, aquest partit ja l’hem guanyat, l’ha guanyat el Barça". Em recolzava en el que havíem vist fins aleshores, en l’anada i en aquesta segona part portentosa a Milà. El comentarista de la meva transmissió era Diego Latorre, savi exfutbolista argentí, i elogiava aquests joves que mostraven rebel·lia, orgull, barra, fe. "Que arrelada has de tenir la idea futbolística perquè en els moments difícils continuïs jugant de forma orgànica, sense defallir", deia.

Notícies relacionades

Marcus Rashford: "La meva raó principal és guanyar. I per jugar millor necessito ser feliç"

Alcaraz alça el títol a Cincinnati gràcies a la retirada de Sinner en el primer set

Després van venir el gol de Raphinha (va marcar el tercer, com en l’anada) i l’empat de l’Inter en l’últim sospir, i segur que els aficionats italians també veien el vas mig ple, igual que jo. De raons no els en faltaven: són un equip experimentat, que ja va jugar la final de la Champions fa dos anys (la va perdre) i encara pot guanyar l’scudetto. En el fons, amb el 3-3 en les dues eliminatòries, amb remuntades heroiques, cadascú amb el seu estil, Inter i Barça van arribar a la pròrroga amb una igualtat màxima: San Siro semblava mirar-se al mirall de Montjuïc. Però amb una subtil diferència: la pròrroga. ¡Oh, si fa una setmana s’hagués jugat un temps extra a Barcelona, amb el seu públic animant-lo! Però el sorteig ho va decidir així: la tornada a Milà, qüestió d’atzar.

Després va arribar la derrota cruel. Podem preguntar-nos si Araújo va sortir de perfil en dos dels gols, recordar els lesionats o discutir si l’àrbitre Marciniak va perjudicar el Barça (caldria estudiar la relació entre àrbitre autoritari i calvície), però hi ha una cosa sobre la qual no hi ha dubte: aquest és un equip sense drama ni sensació de pèrdua. No els correspon, són futur. L’eliminació no va despullar els jugadors del Barça, en tot cas va vestir el futbol, i això és un regal per a tots els aficionats.