Estimats pares mags, per Miqui Otero

La primera norma té a veure, precisament, amb aquest whisky que vau deixar. Potser el dia 5 a la nit vau veure la llum al final del túnel nadalenc i vau decidir, per què no, omplir-vos el pap vosaltres mateixos amb un parell d’espirituosos. Cras error: no es pot afrontar un dia de Reis amb ressaca, perquè s’espera de vosaltres que sigueu una barreja superheroica d’enginyer, esportista i adult que no ha oblidat que va ser nen. I perquè, d’algun temps ençà, les joguines fan molt de soroll i avui sonaran totes alhora.

Reserves de piles

El pols ferm és el primer requisit, ja que probablement haureu de manipular peces de Lego, cremalleres de disfresses i puzles de més de 150 peces (amb massa cel blau). Penseu que avui és festiu, així que un bon dia de Reis arrenca amb la previsió dels dies previs. Tingueu a mà tornavisos, perquè avui no obre Servei Estació i perquè, si no, haureu d’enfrontar-vos als malèfics caragolets de les tapes de la bateria i a les brides de plàstic d’adamàntium amb els ganivets de la cuina. 

Precisament a les piles hi ha l’altra pista. No heu hagut de comprar totes aquestes joguines, però s’espera de vosaltres que les porteu a la vida. Els Reis d’Orient, amb un afany didàctic, no ho donen tot fet: s’espera dels progenitors que almenys comprin les piles. No us feu un embolic obtenint Doble A o de pastilla. Compreu-ne de totes les mides, com si s’hagués de caure el corrent de tot el planeta i haguéssiu de sobreviure de la màgia de Duracell durant un mes. 

Recordeu que avui està tot tancat, així que els vostres únics aliats són els colmados pakistanesos (els basars xinesos solen tancar) i ells es queden el dia 6 sense piles, com es van quedar sense llevat durant la pandèmia. 

Reptes exigents

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

No ens enganyem: som una generació que es va prendre massa seriosament l’advertència de no ficar els dits a l’endoll quan érem petits. Així que ara no sabem ni enroscar una bombeta i podríem acabar a Urgències de Sant Pau només per manejar una clau Allen. Aquest dia, però, ofereix reptes molt més exigents que el muntatge d’un moble d’Ikea i les instruccions de les joguines (moltes en llengües orientals, potser perquè és d’on venen els Reis) no ajudaran. Heu de dirigir-vos amb la paciència d’un filòsof estoic (recordeu: «Tot a la vida o és insuportable o es pot suportar» i «El destí es manifesta a través de nosaltres: en som l’instrument», el tornavís, en aquest cas). 

I no deixeu que s’acumuli tot aquest paper i cartró com a l’abocador de São Paulo. El meu consell és que, cada hora i mitja, aneu visitant els contenidors i que reserveu l’última baixada, quan el sol declini i els nens ja cansats juguin sols, per prendre la merescuda cervesa, l’últim glop daurat, més màgic que els Reis i més brillant que la seva estrella.