Àngel i dimoni
Un fotograma de la película Limónov
No tinc gaire clar si el director de teatre i cineasta dissident Kirill Serebrennikov s’ha convertit en un formalista, quant a les formes del cine contemporani, o en tot el contrari. A diferència de la seva molt equilibrada Leto, aquest retrat del poeta soviètic Eduard Limónov, pseudònim d’Eduard Savenko, és tan visualment aclaparador que de vegades se’n dilueix el punt de mira. Hi ha coherència entre el tipus de vida i conducta provocadora del personatge –portat a l’extrem per Ben Whishaw- i la posada en escena agitada amb ús de diferents formats, color i blanc i negre. Però aquesta mateixa agitació no sempre és necessària: l’estil devora per moments el personatge, convertit en caricatura.
El film parteix del llibre que Emmanuel Carrère va dedicar a aquest heroi i antiheroi, àngel i dimoni. A la banda sonora hi conviuen temes de Lou Reed i de la Velvet Underground amb versions d’aquests. Serebrennikov importa del Xavier Dolan de Mommy aquesta imatge fantàstica del personatge fent més ampla amb les seves pròpies mans les dimensions de la pantalla, tot i que bona part del metratge és en opressives dimensions quadrades. Quan repeteix l’efecte a l’arribada a Nova York, amb Sunday morning de fons sonor, l’efecte és preciós.
Notícies relacionades‘Limónov’
Kirill Serebrennikov (Estrena: 21/2/2025)
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- Explicació científica Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?
- Sentència judicial Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida
- Previsió del Meteocat Catalunya activa desenes d’avisos grocs per intensitat de pluges per a les pròximes 48 hores