‘Robot dreams’, el còmic que va captivar Pablo Berger

Aquella commovedora i aplaudida història per a totes les edats, protagonitzada per un gos que compra un robot per catàleg i amb el qual inicia una gran amistat, la va publicar el 2007 al seu país, tot i que no va arribar a Espanya fins al 2022, de la mà de Norma Editorial, al seu segell infantil Astronave. Ara s’ha colat en la carrera cap als Oscars, on opta a guanyar el premi a millor pel·lícula d’animació gràcies a l’adaptació dirigida pel cineasta bilbaí Pablo Berger (autor de Blancanieves i Torrremolinos 73).

El còmic, que en el seu moment fins i tot va ser recomanat per la influent Oprah Winfrey, parla de la pèrdua i de com superar-la, de l’amistat, del perdó i la reconciliació. Tot i que no li falten notes d’humor, al seu dia, alguns pares trobaven massa trist per als seus fills que el gos i el robot perdessin el contacte d’anar junts a la platja i que l’aigua de mar jugués una mala passada a les peces de metall amb què està fabricat l’androide. Quan el va començar, Varon sabia que "els personatges no tornarien a estar junts, tot i que no tenia ni idea de com acabaria", i ho tenia ben clar: "Les mascotes moren. Els amics segueixen endavant. Aquestes coses passen".

Vinyetes mudes

Robot dreams, tant el còmic com la pel·lícula, és muda, una història sense paraules. Varon, graduada a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York i que fins aleshores només havia fet il·lustració, va pensar en ella mentre passejava el seu gos pels carrers de Nova York i mentre buscava una idea per a l’antologia d’històries curtes sobre robots que preparava un amic. Al final no va col·labora-hi, però aquell primer relat breu, de vuit pàgines, va créixer (per consell d’una agent) fins a sumar 12 capítols, un per cada mes de l’any, en els quals el gos i el robot afronten la seva vida separats. Mentre el primer l’enyora però busca nous amics, el segon, ancorat a la sorra de la platja, somia amb la seva amistat perduda.

"Em surten lletges"

Assumeix Varon que és "bastant dolenta" dibuixant persones, que li surten "lletges". I aquesta és la principal raó que tant els personatges de Robot dreams com els de la majoria que poblen els seus altres llibres siguin animals o coses antropomòrfiques (des d’un pastisset fins a una albergínia o una gallina). Hi ha un altre motiu. Per ella, "els personatges no humans són més identificables" i no s’ha de preocupar per la raça, sexe o edat. A més, triar un gos per a Robot dreams tenia sentit, segons la dibuixant, perquè és un animal fidel en una història que parla sobre l’amistat.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Influïda quan era petita pel cèlebre Barrio Sésamo, els dibuixos animats de Jay Ward i els llibres de Richard Scarry, i ja d’adulta per William Steig (Shrek!), a Varon li agrada el còmic més que el llibre il·lustrat, perquè li oferia la possibilitat de "crear un món sencer" en el qual pot incorporar detalls addicionals, històries paral·leles i personatges secundaris que "són molt divertits".

Segons The New York Times, autora de "narracions entranyables i poc comunes", Varon va cridar l’atenció de l’editor Mark Siegel, de First Second Books, segell de còmic de Macmillan, que no va dubtar a apostar per Robot dreams. No va ser l’únic a qui va captivar. Tant va entusiasmar aquesta història muda a Pablo Berger que el cineasta es va embarcar en el món de l’animació amb la benedicció de la il·lustradora. Després d’aconseguir reconeixements als festivals de Sitges, d’Annecy i de Philadelpia i de guanyar el Premi del Cine Europeu al millor llargmetratge d’animació, el Forqué, tres Feroz i dos Goya, la pròxima matinada es desvetllarà si es coronarà també amb l’Oscar.