L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

Les acusacions de tocaments fetes contra un professor del Conservatori Superior del Liceu han desencadenat en les últimes setmanes una onada de comentaris sobre comportaments abusius en altres espais d’ensenyament. Centres de referència, com l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), miren d’aturar el problema amb discursos d’educació segura i protocols antiassetjament, però les queixes continuen produint-se.

"Hi ha profes aquí que fan la mateixa merda", assegurava un alumne que dimecres passat va acudir a una de les concentracions de protesta convocades per Federació Nacional d’Estudiants de Música. "És molt difícil dir alguna cosa perquè els professors estan en una posició claríssima de poder –apuntava una altra alumna–. Et mates per entrar aquí perquè hi ha poques places i no vols posar això en risc".

L’ensenyament musical exigeix sovint un seguiment i una proximitat que no es dona en altres àmbits acadèmics. "L’aprenentatge que et marca el teu professor és molt personal i no pots canviar el cervell a una persona de 50 anys o més", comenta una altra estudiant, que remarca la importància d’aspectes clau com no tocar un alumne sense el seu permís. "Si, per exemple, un professor m’ha de corregir la posició del canell, ha de preguntar-me primer si em pot tocar. I fer-ho amb delicadesa. Haurien de tenir clar a què s’exposen si es passen". De fet, així està especificat en el codi ètic de la Fundació de l’Esmuc: l’apartat 6 del codi deontològic del professorat estableix fins i tot que "en el cas que sigui denegat el permís, el professor o professora substituirà aquesta acció per altres mitjans descriptius".

L’esmentada normativa prohibeix explícitament "l’assetjament laboral o sexual i/o per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere". A més, el codi deontològic del professorat especifica que "queda prohibida qualsevol posició de prepotència, fins i tot tot i que no pugui considerar-se un abús de poder o una expressió d’assetjament". Malgrat comptar amb aquest protocol, l’escola es planteja reforçar les seves polítiques sobre el tema a partir del nou curs. Després que EL PERIÓDICO revelés el cas de presumptes abusos en el Conservatori del Liceu, el Consell Escolar de l’Esmuc va plantejar en una reunió que tots els docents rebin de manera obligatòria alguna formació sobre aquest assumpte.

Lleugers canvis

"L’abús de poder no s’havia tractat mai tant com aquest any. La direcció ja s’havia adonat que el que s’ha fet fins ara és insuficient i vol reenfocar bé el problema", diu Pau Vallès, estudiant de composició i president de l’associació d’alumnes de l’Esmuc. "De moment, aquest curs s’han fet formacions amb alumnes de Primer i, a final de curs, algun tipus de xerrades. Alguna cosa s’ha intentat". Vallès confia que l’esdevingut en el Conservatori del Liceu "ajudi que altres víctimes puguin denunciar anònimament agressions sexuals o abusos de poder. Espero que apareguin perquè existeixen".

En els dos anys que Vallès fa que estudia en el centre, "l’Esmuc no ha hagut d’aplicar els protocols antiassetjament perquè, aparentment, no n’hi ha hagut necessitat", relata. L’associació té una bústia anònima per rebre queixes, suggeriments o denúncies de qualsevol tipus. I el Departament de Recursos Humans del centre té una encarregada de mediació. "De casos extrems que s’aproximin a l’esdevingut en el Conservatori del Liceu no n’he respirat cap des que soc aquí", diu.

Els cursos de formació que suggereix el centre no li semblen malament, però dubta de la seva eficàcia en alguns casos. "Hi ha una part dels professors que ja fa molts anys que són en aquesta casa i, amb la motxilla que porten a sobre, dubto que es reciclin". En aquest sentit, afegeix: "He sentit comentaris homòfobs a classe, però veia clarament que el professor no els deia amb malícia ni mala fe, sinó que formaven part del seu ADN. Dubto que això es pugui canviar".

El procediment

El representant dels alumnes explica que, d’acord amb els protocols de l’Esmuc, "si s’obre un expedient disciplinari, es poden prendre mesures per expulsar o sancionar el professor d’alguna manera. Però molts ocupen una plaça pública i és difícil treure’ls-la", afegeix.

Notícies relacionades

El MNAC presentarà un segon escrit al jutjat per reiterar la «incapacitat tècnica» del trasllat de la pintures de Sixena

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

La comissió antiassetjament de l’Esmuc "està activa", asseguren Mònica Bayo, cap de Recursos Humans, i Gisela Garcia, tècnica de gènere. Totes dues formen part de la comissió que estudia els casos, en la qual també hi ha representants del professorat i del comitè d’empresa. És l’organisme que decideix si cal obrir una investigació. "Poden arribar queixes de diferent índole. Poden ser de convivència, mals entesos o comentaris. En funció del que arriba, busquem quina via és la millor per seguir: el codi ètic, el conveni laboral, un règim intern, un protocol antiassetjament...".

Tot i que en els últims anys hi ha hagut més consultes d’estudiants, els responsables del centre són conscients que als alumnes els costa parlar. Canviar la dinàmica mai és fàcil. "Cada persona que pateix una situació d’assetjament té el seu propi procés. Pots posar totes les mesures perquè denunciïn, però són ells els que han de fer el pas i comunicar-ho". Des de l’equip de direcció s’està treballant per "marcar línies vermelles" i "establir una nova cultura". Fins ara, les accions formatives i seminaris per als professors eren voluntaris. La idea és que siguin obligatoris a partir del nou curs.