Despullar un sant

Jules Kounde es banya a Jamaica. Pedri i Gavi estan de safari a Tanzània. Ansu Fati i Balde rapegen a Nova York. Lamine Yamal juga al vòlei platja al Brasil. Dani Olmo menja molt bé a Eivissa. Les xarxes socials ens mostren les vacances dels jugadors del Barça i l’aficionat culer es felicita per aquesta edició de Verano azul vip. Mentrestant, de reüll, observa com alguns rivals directes continuen suant la cansalada en el Mundialet d’Infantino i Trump. Són mons paral·lels, però els uneix una tercera narrativa: la dels fitxatges i traspassos, el mercato.

Notícies relacionades

Lewandowski entra al seu quart (i últim) capítol amb el Barça

Marcus Rashford: "La meva raó principal és guanyar. I per jugar millor necessito ser feliç"

Així, la més que possible arribada de Nico Williams remou les vacances del Barça. Cada deu minuts apareix Tebas per recordar al club que, si vol comprar, abans ha de vendre. És a dir, caldrà despullar un sant per vestir-ne un altre. Sens dubte, Nico seria una bona aportació per a l’extrem esquerre –i per complaure el seu amic Lamine–, però per les lleis del Tetris això significa que a la mitja punta hi haurà un excés de jugadors. L’arribada de Nico (o d’un altre extrem) seria sobretot una manera de pressionar Raphinha. Escollit l’MVP de la passada Lliga, la influència del brasiler havia decaigut una mica, potser per barroquisme, i ara hauria de trobar un encaix més centrat. Però en aquesta zona ja hi viuen Olmo, Gavi i Fermín, tots amb qualitat per ser titulars. Per no parlar del migcampista, on De Jong, Bernal i Casadó buscaran un lloc al costat de Pedri.

És veritat que la temporada és llarga, que hi haurà lesions i que Hansi Flick sap treure partit de les múltiples combinacions, però és inevitable que hi hagi damnificats. Aquests dies es temptegen possibles sortides i entre elles hi ha qui planteja la de Fermín (de relax a Fuerteventura), però aquest sant no es despulla, senyors: ningú com ell representa el canvi que ha fet l’equip amb Flick. En realitat, el debat sobre el futur d’aquests joves es posposarà fins a l’any que ve. Assentats en el canvi de cicle, la temporada vinent dictarà amb més precisió qui tindrà un paper central i qui seran els nous Ansu, Pau Víctor i Pablo Torre: bons jugadors però amb poques oportunitats per demostrar-ho.