El MNAC presentarà un segon escrit al jutjat per reiterar la «incapacitat tècnica» del trasllat de la pintures de Sixena

«Quan Aragó demani l’execució forçosa, aquesta acció generarà un torn de veu per al museu, en el qual podrem aportar més documentació i informes, que ja hem encarregat com a museu, així com els que elaborin els tècnics de cada administració», ha explicat. «Jo tinc l’esperança que aquesta qüestió tècnica es valori i es tingui en compte», ha manifestat el director en la seva primera intervenció pública després de la sentència, per assegurar que alertar sobre els riscos forma part de la «responsabilitat patrimonial del museu».

Serra ha recordat que les pintures tenen «el grau màxim de protecció patrimonial que hi ha a l’Estat espanyol –el BIC (bé d’interès cultural)–» i la prioritat del museu sempre ha sigut preservar-lo. És per això que el director ha reiterat la «incapacitat tècnica de complir la sentència, que implica executar la retirada i el trasllat del bé, sense posar en un risc gran de danys les pintures». Uns danys que, segons el museu, serien «irreparables».

Serra ha puntualitzat que, tot i que el valor patrimonial i històric de les pintures no siguin «objecte de valoració jurídica», hi ha una «legitimitat enorme, clara i rotunda que fa que les pintures siguin al MNAC». «Això va ser un rescat i salvament patrimonial en temps de guerra, en circumstàncies difícils i que té a veure amb el salvament d’un monestir que estava al bisbat de Lleida», ha recordat. «Quan això es rescata, es restaura, es fa accessible, es posa en valor i s’investiga», ha valorat el director.

Riscos del trasllat

Els informes tècnics executats pel museu fins ara «avalen els riscos científicament» de deteriorar el bé per restituir. «No tenim pintures murals; les pintures murals es van calcinar el 1936. El que tenim són vestigis materials d’una obra que es va incendiar, que van ser arrencats amb la tècnica de l’‘strappo’, muntats en una tela de cotó i després en un bastidor», ha aclarit. Segons el director, actualment la part més gruixuda de l’obra mesura un mil·límetre, tot i que la majoria té micres, i les diferents capes no tenen una cohesió entre si. A més, l’obra compta amb 132 metres de superfície en què el 35% és una reintegració d’escaiola de guix pintada. «Aquest és un cas absolutament singular. No es pot tractar amb regles, estàndards i quadrícules», ha manifestat.

Serra també ha explicat que l’obra té potencial de ser reactiva químicament. «Un canvi de temperatura o d’humitatpot generar reaccions químiques», ha assegurat, amb l’aparició de cristalls que podrien eliminar la pintura, com han pogut experimentar al laboratori amb una micromostra que van extreure de Sixena. «Aquest artefacte és molt fràgil perquè l’incendi va produir unes transformacions físiques i químiques al material. No és comparable amb les altres pintures murals de la col·lecció», ha afegit, per confirmar que les pintures profanes, que no van patir les conseqüències de l’incendi, sí que es podran traslladar «perquè a més són d’una mida més petita, i ja s’estan preparant els informes favorables», ha comentat.

El director del museu ha deixat clar que les decisions patrimonials artístiques es prenen «sobre pronòstics de risc, no sobre possibilitats físiques, perquè no hi ha res que no es pugui fer». «Mai hem dit què es pot fer, diem que fer-ho implica assumir uns riscos molt grans de danys», ha manifestat. Així mateix, el responsable ha explicat que no es tracta de demanar més temps per poder executar la sentència, perquè això tampoc solucionaria els «riscos tècnics».

Tècnics especialitzats

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

El grup de treball de caràcter tècnic integrat per personal especialitzat de les tres administracions, el Museu i amb la participació del Govern d’Aragó (que posteriorment va anunciar la seva retirada), que ja s’ha reunit en dues ocasions, es «mantindrà viu», segons ha informat Serra, i també ha anunciat que ha sol·licitat als tècnics que es pronunciïn «formalment per escrit».

«Tant de bo s’hagués presentat Aragó amb un pla.Això no ha passat i no passarà. Nosaltres som els condemnats a fer-ho i ells no tenen cap obligació ni voldran assumir aquest risc que estem esgrimint», ha al·legat el director del museu, per la qual cosa l’únic que poden fer és «manifestar els riscos que hi ha en seu judicial». «La responsabilitat del museu és garantir la continuïtat i el llegat del bé», ha conclòs Serra.