¿Violència gratuïta o esport noble?

Edu García, director de Radioestadio, de la cadena Onda Cero, no va informar el cap de setmana passat sobre la lluita que Ilia Topuria va guanyar a Las Vegas. Ni un comentari. Qüestió de valors, de consciència, diu. "Per a mi no és esport. Només hi veig violència gratuïta", explica.

Fa mesos es va fer viral un al·legat seu en antena en contra de les arts marcials mixtes en versió UFC (Ultimate Fighting Championship). Avui es ratifica en la seva postura contrària a qualsevol difusió. "Els periodistes tenim una responsabilitat social. Crec que és una disciplina a la qual cal posar límit. Caldria preguntar-se per què algú deixaria el seu xaval veure un espectacle en el qual s’ajunten dos individus per colpejar-se fins a rebentar-se la cara. Jo no ho entenc i no ho comparteixo. No li veig noblesa ni substància", comenta a EL PERIÓDICO.

Per aquest al·legat va rebre crítiques. Com Antoni Daimiel, periodista de Movistar+, que va publicar un tuit que va qüestionar que en un informatiu de migdia s’emetessin les crues imatges de Topuria clavant dos cops de rematada al seu oponent, estès i gairebé inconscient.

"He vist en un canal en obert, a les 14.59 h, a Topuria trinxant la cara del seu rival a cops de puny contra el terra, amb sang esquitxant", va escriure. Ho va acompanyar de dues captures sobre el que diu la llei general de la comunicació audiovisual respecte a la protecció del menor.

Intervenen aquí dos debats diferents, fusionats d’alguna manera pels dos cops de gràcia del lluitador hispanogeorgià. D’una banda, la naturalesa de l’espectacle i el seu nivell de violència; de l’altra, els horaris adequats i la conveniència d’acordonar la seva exhibició. "Està prohibida l’emissió de continguts audiovisuals que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors", dicta el text oficial que va ensenyar el periodista i que conté el concepte de "violència gratuïta".

Un fenomen social

Daimiel prefereix centrar-se en el segon aspecte, el comunicatiu, però li resulta inevitable endinsar-se en l’essència de la UFC. "Veia l’informatiu amb el meu fill de 6 anys i em va agafar per sorpresa que en els titulars d’esports apareguessin aquestes imatges plenes de sang. No crec que sigui el més adequat per a un nen. En altres cadenes el tractament va ser més adequat. Sé que és un xou que es consumeix sobretot en xarxes, però algun forat caldrà tapar".

La realitat és que Topuria s’ha convertit en un fenomen social a Espanya que els mitjans, en general, han abraçat. El Marca i l’As li van entregar la seva portada de dilluns, conscients com molts d’altres que els continguts digitals amb el nom de l’hispanogeorgià obtenen un volum de visites difícil de resistir. Diversos personatges famosos l’aplaudeixen i Pedro Sánchez va arribar a rebre’l en audiència. "Són modes. Em sembla un producte de consum ràpid, que encaixa bé en el format de highlights", valora Daimiel.

Albert Fernández va ser el primer narrador a Espanya de la UFC a través de Gol TV el 2017 i no entén per què es van colar les imatges en qüestió en un informatiu de migdia. "Des que vaig començar, ha estat regulat perquè els combats no es vegin fins a passades les 22.00 hores. No sé què va passar. Els menors no poden tenir accés a les coses que no són per a ells en obert". No obstant, és un ferm defensor de la noblesa de les arts marcials mixtes. "La UFC arrossega una mala fama que ara ja està canviant", intervé.

El narrador del combat entén l’impacte que han generat els dos cops secs a la cara del rival estirat damunt la lona, però tracta de posar perspectiva i coneixement. "No hi ha violència gratuïta. És un esport de contacte més, amb les seves pròpies regles, menys perillós que la boxa. ¿Quants cops rep un boxejador en un combat a 12 assalts? I, compte, que jo soc un amant de la boxa, ¿eh?".

I afegeix: "En la UFC pot ser que una lluita acabi sense que un lluitador rebi un sol cop si el seu rival l’asfixia per darrere i es rendeix. La boxa té el compte de protecció quan un púgil és a la lona. Aquí l’àrbitre no para tot i que un lluitador estigui al terra si no es rendeix o no veu que està noquejat. Podria aixecar-se i continuar, i Topuria va fer el que havia de fer, que és acabar la feina".

Notícies relacionades

Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora

Mor Diogo Jota, el davanter del Liverpool, en un accident de trànsit

Per Edu García, el pitjor és la promoció de la violència. "Arrossega un públic jove que és molt fàcil d’influir. Admiren Topuria i l’imiten. I és molt perillós, perquè en essència això consisteix en el fet que, com més sang extreus del teu rival, més heroi ets".

Fernández no pot discrepar més alt. "Tot és molt relatiu. ¿Que es posa de moda i alguns joves poden imitar els seus ídols? És clar, ha passat tota la vida". I conclou: "Convé explicar que aquest és un esport de contacte, que s’entrena en gimnàs i que es fa de la manera més controlada possible. I mai ha causat una mort. Altres esports no poden dir el mateix".