Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual

«A l’estiu, em va dir que anés a prendre alguna cosa amb ell i els seus amics. A l’arribar a casa seva, amb l’excusa d’ensenyar-me alguna cosa, vam anar a la sala, se’m va tirar a sobre i no recordo res més. La meva voluntat no era tenir sexe amb ell. Després de la relació, em va demanar que li escrigués un correu explicant-li com m’havia sentit». Segons la informació publicada per RTVE.es, així relata una de les víctimes l’experiència amb qui va ser el seu professor al segon curs. Llavors era becària del grup de recerca CREA (Comunitat de Recerca sobre Excel·lència per a Tots, per les seves sigles en anglès), que ell dirigia a la UB i que des del 2020 ja no està adscrit a la universitat.

Resposta de la universitat

El rector va remetre la carta de les advocades als serveis jurídics de la universitat, que ahir els va respondre amb un escrit en el qual asseguraven que la UB té tota la voluntat per col·laborar, però que sense conèixer el nom de les víctimes resulta complicat, per no dir impossible, ajudar-les. En tot cas, anima les dones a acudir presencialment a la facultat i denunciar els fets a la Unitat d’Igualtat de la UB, que té «protocols eficaços» per lluitar contra l’assetjament. Aquesta unitat, recorden fonts del campus, gestiona directament les denúncies, queixes o situacions inapropiades que reporta qualsevol membre de la comunitat UB (alumnat, professorat o personal tècnic). «Totes les persones denunciants estan acompanyades per la Unitat d’Igualtat, que ofereix ajuda psicològica, s’activi o no el procediment, així com l’adopció de mesures de protecció a la víctima en funció de les necessitats de cada cas. Per exemple, mesures en l’àmbit acadèmic», conclouen aquestes mateixes fonts.

Impulsor del # MeToo a la universitat

Aquest diari s’ha posat en contacte amb el professor Flecha, que considera els fets com un acte de venjança, ja que ell, assegura, ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria professional moltes víctimes d’assetjament. Ell va ser, de fet, un dels impulsors del # MeToo a la universitat. Segons la seva versió, els agressors d’aquestes víctimes a qui ell va ajudar són ara els que dirigeixen «aquestes campanyes» en contra seu.

«Sempre que he recolzat una víctima [d’assetjament sexual a la universitat], els i les agressores m’han amenaçat que em destruirien inventant-se tot el que fos necessari per fer-ho», assegura a aquest diari. A Twitter ha escrit el missatge següent: «Per molt que calumniïn als que recolzem les seves víctimes, la seva violència aïlladora mai aconseguirà que les deixem aïllades. I ho dic també avui que una víctima a qui tant vaig recolzar ha muntat una campanya perquè no vaig voler col·laborar a encobrir un sacerdot ortodox».

Notícies relacionades

El #MeToo pren a la universitat: «El silenci s’ha acabat»

Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"

Flecha va ser l’impulsor del grup de recerca CREA, que va estar adscrit a la facultat d’Educació i després a Sociologia i que des del 2020 ja no pertany a la UB. «El 2020 es va fer una actualització de les estructures de recerca i CREA va deixar de constar a partir d’aquell moment a l’organigrama de la UB. No es va fer cap notificació especial perquè no es fa mai. És el procediment ordinari davant el volum d’estructures de recerca que té la universitat (més de 500 entitats)», asseguren fonts del campus.

Hi va haver molt soroll intern al campus, però no es va concretar en res. Les úniques dues denúncies internes que consten als arxius de la UB referents al grup CREA són de fa 21 anys i 9 anys, respectivament. Van quedar arxivades per la fiscalia en el seu moment perquè després de les investigacions pertinents (en l’últim cas, a càrrec de la Guàrdia Civil) es va concloure que no hi havia constitució de delicte ni proves d’infracció penal. «Podríem reobrir aquestes denúncies del 2004 i el 2016, però no tindria sentit perquè ja es va elevar al seu dia a la fiscalia i van quedar tancades. A més, els dos casos estan prescrits», asseguren fonts de la UB, que insisteixen que, respecte als casos nous, també tenen les mans lligades perquè no coneixen el nom de les denunciants ni els fets concrets.