«Gairebé ningú s’opera per caprici»

La doctora Maritina Martínez Lara explica al seu llibre ‘Confesiones de una cirujana plástica’ per què ens operem, el que es viu dins de les consultes, les línies vermelles de la professió, què és el que més demanen elles i ells, i on són els límits d’aquestes intervencions.

«Gairebé ningú s’opera per caprici»

Laura Estirado

2
Es llegeix en minuts
Laura Estirado

¿Per quin motiu ens operem?

Ens operem per tal de millorar o bé d’ajudar-nos amb les nostres inseguretats, en primer lloc, mentre busquem una satisfacció més gran amb el nostre aspecte i fins i tot, per què no, per poder ser més atractius.

¿Quanta bellesa es necessita per tenir l’autoestima tranquil·la?

Depèn. No fa falta gaire bellesa o fins i tot cap si t’aprecies i valores, ja que l’autoestima no només es cimenta en l’aspecte físic. Per a aquelles persones que valoren el seu aspecte sobre totes les altres coses, jo diria que pot ser un objectiu impossible.

«No hauríem d’encoratjar els canvis radicals», diu al llibre sobre les línies vermelles de la seva professió.

Hi ha moltes línies vermelles. No operar la persona que no compleix condicions de salut. No operar el que té unes expectatives irreals. No operar el que té el problema en una altra part i pretén resoldre’l amb canvis físics. No operar persones gaire joves si encara no tenen l’adequada maduresa per entendre en què consisteix la cirurgia.

¿On és el límit?

La cirurgia plàstica no és un ofici de comerciants, no és un producte de consum. És un acte mèdic, és més, quirúrgic. I irreversible. I pot tenir les seves complicacions. Ni es pot encoratjar la població a sotmetre-s’hi sense indicació ni objectius clars, ni perpetuar clixés sobretot per a les dones, ni dirigir-se a persones vulnerables encoratjant i mostrant com a imprescindibles imatges o patrons que són de primesa o d’aspectes normatius artificiosos com a claus per tenir èxit.

¿Fins a quin punt és un caprici o una necessitat?

Gairebé mai és un caprici, això és una cosa excepcional. La immensa majoria dels pacients fa molt temps que s’ho pensen, i per a molts ha sigut una decisió difícil. La tasca del cirurgià és avaluar si està o no indicat, si es pot aconseguir el resultat buscat o almenys un bon resultat.

¿Instagram i TikTok han portat molts joves a la consulta?

No és la franja que més s’opera. Ells solen començar més per tractaments de medicina estètica, tipus augment de llavis o pòmuls amb àcid hialurònic.

¿Què esperen de la cirurgia estètica?

Moltes persones busquen aquesta normalitat que pensen que no tenen; alguns creuen que tenen trets molt allunyats del normatiu i fins i tot els senten com una malformació (per exemple, una mama tuberosa malformada), i d’altres, en canvi, són conscients que no tenen trets anormals però és el seu desig millorar-los per sentir-se més satisfets amb el seu aspecte.

Els d’aquest rang d’edat, ¿què li demanen?

¿Molt per davant de les altres, sens dubte, l’augment mamari i cada vegada més també l’elevació mamària, la liposucció i la rinoplàstia.

¿Li venen pacients amb fotos d’Instagram?

Clar, i moltes vegades aquestes fotos són d’amigues o conegudes seves, i també d’influencers, models, actrius...

¿Què és millor una cara plena d’arrugues o una amb pòmuls i llavis exagerats?

Davant un aspecte grotesc és clar que hauria sigut millor no fer-se res. Però sol ser per alguna complicació amb algun material de farcit o cirurgia.

Notícies relacionades

Però les dones hem de tenir un aspecte fantàstic al llarg de la nostra vida.

Em preocupa la pressió social sobre les dones, i és una de les raons per les quals he escrit aquest llibre.