Propostes per a una Setmana Santa cultural a Barcelona

Jaume Plensa. ‘Poesia del silenci’ (Sala d’exposicions La Pedrera, del 31 de març al 23 de juliol del 2023) 

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un dels grans escultors contemporanis, famós pel seu treball centrat en la figura humana i en la unió entre matèria i paraula. La Pedrera de Barcelona acull una exposició única que mostra, per primera vegada, la influència que l’obra de l’artista ha tingut en la literatura, el llenguatge i l’alfabet. La mostra no només ocupa l’interior de l’emblemàtic edifici curvilini d’Antoni Gaudí, sinó que les grans escultures dialoguen amb l’exterior i s’estenen fins al passeig de Gràcia.  

‘Anglada Camarasa. L’arxiu premeditat’ (MNAC, del 9 de febrer al 7 de maig del 2023)

Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Port de Pollença, 1959) va ser el pintor més jove de la segona generació de modernistes, i va obtenir ressó internacional amb el seu destacat treball. Alhora que va traçar una exitosa carrera, es va preocupar de documentar el seu procés creatiu en un extens arxiu personal, que ara la família ha donat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en commemoració del 150 aniversari del naixement de l’artista. Fotografies, llibretes i documents personals que, junt amb algunes de les seves obres, donen forma a una exposició de naturalesa híbrida, documental i artística.

María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit’ (MACBA, del 20 d’octubre del 2022 al 10 d’abril del 2023)

Última oportunitat per veure l’obra de la colombiana María Teresa Hincapié (Armènia, 1954 - Bogotà, 2008) en la que és la seva primera exposició a Espanya. Una artista especialitzada en «la poètica del domèstic» i la performance, transformant accions rutinàries en actes simbòlics. El seu treball, lluny de qualsevol categorització específica, es reuneix en una mostra al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en una combinació de moviment, reivindicació i valor místic. 

‘AIR’, de Ben Affleck (Estrena dimecres 5 d’abril)

Matt Damon i Ben Affleck van ser la gran esperança ‘indie’ quan un guió escrit per tots dos, ‘L’indomable Will Hunting’, va merèixer un Oscar. Han passat dues dècades i mitja i continuen tan amics. Han format una productora pròpia i protagonitzen aquest film que Affleck, a més, dirigeix. Narra la història de l’associació entre Michael Jordan (un principiant en aquell moment) i la incipient secció de bàsquet de Nike. Un acord comercial que va acabar revolucionant el món de l’esport i la cultura contemporània amb la marca Air Jordan, mentre el talentós jove emprèn la brillant carrera que el convertiria en el més gran de tots els temps.

‘Selftape’, de Bàrbara Farré, a FILMIN (Estrena dimarts 4 d’abril)

Joana i Mireia Vilapuig, antigues estrelles infantils de ‘Polseres vermelles’, creen i protagonitzen aquesta prometedora sèrie semiautobiogràfica. Donen vida a dues actrius, també anomenades Joana i Mireia i també germanes, que van conèixer l’èxit de nenes i ara s’enfronten a moments complicats tant en el terreny professional com el fraternal: ofereixen a la Mireia un paper que havia de fer la Joana. Sis capítols de mitja hora en els quals es destaparan mentides i traumes del passat que obligaran les dues joves a replantejar-se molts aspectes personals de les seves vides, com la feina, l’amor, l’amistat o la seva pròpia relació.

‘One song. Histoire(s) du Théâtre (IV)’ Teatre Lliure

Ambientada en un club esportiu, l’obra narra la història de dotze intèrprets que es preparen per a un concert. Des de l’esport, cada músic troba la motivació per assajar i experimentar els seus límits físics fins a l’extenuació, acompanyats d’una animadora i una comentarista. A partir d’una única cançó que es repeteix sense parar, i que constitueix l’únic fil conductor de la narrativa, els actors formaran comunitat en un ritual en el qual el comiat, la mort, l’esperança i la resurrecció passen de ser experiències personals a col·lectives. La imatge d’una esperada i somiada societat unida en la diversitat pels humans de diferents èpoques. 

‘Fitzroy. Quatre dones al límit’, Teatre Borràs  

Quatre escaladores estan a mitja ascensió del Fitzroy, una de les muntanyes més complicades del món, situada al camp de gel de la Patagònia sud, entre l’Argentina i Xile, i mai arribada per una cordada femenina. El mal temps obliga el grup a aturar-se i, mentre esperen que les condicions millorin, sorgeixen problemes inesperats que les fan dubtar de si seguir endavant amb l’ascensió o rendir-se. Continuar significaria assumir riscos que no havien previst i que poden posar en perill les seves vides, però rendir-se implica renunciar a la possibilitat d’aconseguir una fita que potser no podran repetir mai.

‘L’alegria que passa’, Teatre Poliorama 

Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva laborable rutina amb l’arribada d’un gran espectacle musical. La companyia ha sigut contractada per l’alcalde del poble i propietari de la fàbrica, perquè el seu fill està a punt de casar-se. Però el jove s’enamora de la gran estrella del grup i vol fugir amb ella lluny d’aquell poble. L’artista, en canvi, farta de la vida nòmada i maltractada per un mànager que es creu que és de la seva propietat, desitjaria mantenir-se a la localitat i portar una vida tranquil·la. Una adaptació moderna del clàssic de Santiago Rusiñol, que narra com l’autoritarisme i la falsa democràcia vol obligar els joves a desistir dels seus somnis, i interpretada a més per la companyia Dagoll Dagom, en la qual serà l’última producció de la seva trajectòria.