IA: ¿aliada o amenaça?

En els seus inicis, la tecnologia en les empreses estava orientada a automatitzar processos repetitius. Migrar d’un AS/400 a un ERP SAP implicava no només modernització, sinó també una reducció en personal. Plantes amb 250 empleats van passar a operar amb només 45 i a subministrar regions més àmplies, fins i tot altres països. Aquesta transformació va ser possible gràcies a software, hardware i robòtica. Però la IA va un pas més enllà: no només executa tasques, sinó que interpreta, analitza i crea. Genera contingut, idees, imatges, vídeos i solucions en segons, sense intermediaris.

Els operaris van ser substituïts per màquines i les persones van aprendre a supervisar-les. Però aviat es va comprovar que una altra màquina podia supervisar de manera més efectiva.

En aquesta evolució, una àrea sensible és la de Recursos Humans (RH). Tradicionalment, la intuïció humana i l’experiència marcaven la diferència: veure més enllà d’un currículum, intuir afinitats o detectar potencial més enllà dels requisits. Aquest toc humà semblava insubstituïble. No obstant, des de fa anys hi ha softwares capaços d’analitzar milers de CV en minuts, identificar patrons i avaluar soft skills. Tot i que els resultats acostumen a ser adequats, també hi ha errors: candidats d’alt valor desestimats pels sistemes. Una cosa que un bon criteri humà sí que detectaria.

La fase següent ja està en marxa: anàlisi de llenguatge en entrevistes i predicció de compatibilitat cultural. Però tampoc acaba de funcionar bé. Hi ha aspectes comunicatius, com el llenguatge del cos, que les màquines encara no capten amb precisió. Sorgeix llavors la gran pregunta: ¿ens reemplaçarà la IA? Molts diuen que no, que el criteri humà prevaldrà. No obstant, a l’observar el seu progrés costa no pensar que és només qüestió de temps. Al cap i a la fi, els humans també interpretem i creem a partir del que hem après.

Potser el que ens salvarà, almenys a les generacions baby-boom, X, mil·lennistes i Z, és el costum de viure sota decisions humanes, fet que dificulta delegar assumptes a la IA. Per a la generació alfa, nascuda entre el 2013 i el 2025, el canvi pot ser radical: hauran crescut depenent de la IA i ho veuran natural. A mi, amb 51 anys, m’incomoda que em porti un cotxe sense conductor; als meus nets els incomodarà que el condueixi una persona.

Cada generació percep decadència en la següent: en l’aspecte professional, en el sentimental i fins i tot en el musical. Abans esperàvem 20-30 minuts que arribés un taxi sense que ens generés ansietat. Avui, si una aplicació tarda més de tres minuts, busquem una altra alternativa. Aquesta acceleració també marca les trajectòries laborals: d’una vida en colònies per als nostres avis a empreses estables per als nostres pares, a canvis cada 5-7 anys en la generació X, i encara més freqüents per a les següents.

Notícies relacionades

Llarga vida a la segona mà

El moment de la dona al Japó

S’acosten temps fascinants. La IA permetrà a RH i a les empreses ser més eficients, estalviar recursos i potser prendre decisions més justes i basades en dades. Però també desafiarà el que considerem humà en la gestió de persones. Durant un temps conviurem amb sistemes que no només executin tasques, sinó que aportin criteri. Llavors, el rol del professional de RH s’haurà de transformar : d’executor a estrateg, de seleccionador a dissenyador d’experiències laborals, de gestor a guardià de l’ètica i la cultura corporativa.

La IA no es cansa, no dorm, no té ansietat ni mals d’esquena, no es queixa. Pot cometre errors, però també ho fem nosaltres. En definitiva, no és simplement una eina, sinó un nou actor en l’ecosistema empresarial. Com tota gran disrupció, portarà oportunitats i reptes a parts iguals. La qüestió ja no és si canviarà el món dels RH, sinó què farem nosaltres per reinventar-nos abans que ho faci per complet.