Baròmetre d’octubre

Enquesta del CIS: El PSOE amplia a 15 punts el seu avantatge sobre el PP, que torna a retrocedir

.

.

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les últimes polèmiques que han envoltat el PP li han passat factura en el baròmetre d’octubre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Segons aquesta enquesta, el PSOE amplia fins als 15 punts el seu avantatge sobre els populars, que es veuen assetjats per Vox. El treball de camp del sondeig es va realitzar coincidint amb l’arrest de la Flotilla de Gaza, les polèmiques per l’avortament i la crisi del cribratge de càncer de mama a Andalusia i la publicació de l’informe de la Guàrdia Civil que apunta a ingressos «irregulars i opacs» de l’ex número dos del PSOE i exministre José Luis Ábalos, que hauria rebut sobres amb diners en efectiu a la seu socialista de Ferraz.

L’enquesta del setembre va disparar el PSOE fins al 32,7% d’intenció de vot, nou punts per sobre del PP. En concret, els socialistes van pujar 5,7 punts respecte a l’estudi del juliol, mentre que el PP va perdre 2,8 punts i es va quedar amb el pitjor resultat de la legislatura, un 23,7%. Per a Vox estimava un 17,3%, en el seu cas 1,6 punts menys que en el sondeig anterior, mentre que Sumar pujava, tot i que només una dècima, fins al 7,9% d’intenció de vot. Era el mateix que es deixava Podem, que es va quedar en un 4,3%.

A més, l’habitatge va repetir al setembre com a primer problema i la immigració va ascendir al segon lloc, i va desbancar la corrupció, que va caure a la novena plaça, després del repunt que havia experimentat al juliol amb l’ingrés a la presó de l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán. Així mateix, hi va haver rècord de mencions a la mala qualitat de l’ocupació, que es va col·locar com a tercer problema.

Degoteig de causes judicials

A més del cas Ábalos, en els dies en què el CIS feia les seves enquestes per a aquest estudi també es va parlar d’altres casos judicialitzats com la investigació a Begoña Gómez, dona del president del Govern, a la qual el jutge Juan Carlos Peinado va avisar que, si és jutjada, ho serà per un jurat popular. Així mateix, es va posar data al judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets contra Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso que, al seu torn, serà jutjat per frau fiscal, segons va decretar la jutge, a finals de setembre.

A més, el 2 d’octubre es va produir l’arrest per part d’Israel dels integrants de la Global Sumud Flotilla que va intentar portar ajuda humanitària a Gaza, es van convocar grans manifestacions per demanar el final del genocidi i van arrencar les negociacions per al pla de pau afavorit pels Estats Units.

Xocs per l’avortament i la immigració

Durant aquells dies, el PP va llançar la seva proposta contra la immigració il·legal i va xocar amb Vox i l’Ajuntament de Madrid va aprovar un text dels de Santiago Abascal per informar les dones d’un suposat trauma postavortament que, després que la direcció nacional del PP avalés la decisió l’alcalde, José Luis Martínez Almeida, va reconèixer que no existeix.

Notícies relacionades

Aquest episodi va propiciar un nou enfrontament entre el Govern i Ayuso, que continua sense posar en marxa el registre d’objectors de consciència per a la pràctica d’avortaments a què obliga la llei. En plena polèmica, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va garantir que si arriba al Govern les dones podran avortar conforme a la legislació vigent.

I en l’arrencada d’octubre també va esclatar la crisi sanitària a Andalusia per la demora en les proves per al cribratge de càncer de mama, amb unes 2.000 dones afectades, i que va provocar la dimissió de la consellera de Salut, Rocío Hernandez, el dia 8.