SÈRIE

‘Las buenas madres’ (Disney+): el valor de trencar el silenci

  • Disney+ estrena la primera sèrie guanyadora del Berlinale Series Award, adaptació acurada del llibre d’Alex Perry sobre un grup de dones enfrontades a la ‘Ndrangheta

‘Las buenas madres’ (Disney+): el valor de trencar el silenci

Disney+

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mentre en algun altre festival de classe A (Cannes, per ser precisos) pensen en les sèries i l’‘streaming’ com a anatemes del cine, a la Berlinale ja fa un temps que reconeixen els avenços estètics i narratius que han experimentat els formats serialitzats durant el segle XXI. Després de la creació de l’apartat Berlinale Series el 2015, des d’aquest any atorguen, a més, un premi a la sèrie més destacada. La primera a ser distingida amb aquest Berlinale Series Award ha sigut ‘Las buenas madres’ (Disney+, dimecres, dia 5), minisèrie italobritànica amb almenys dos primers episodis, tots els que hem pogut veure en aquest diari, certament mereixedors de reconeixement i atenció.

El seu títol sonarà als que llegissin el llibre d’igual nom d’Alex Perry (aquí publicat per Ariel el 2019) sobre la història real de tres dones nascudes en clans de la ‘Ndrangheta, la poderosa organització criminal amb Calàbria com a quarter general. Dones obligades a exercir com poc més que bones mares, però amb la seva pròpia opinió del que significa ser-ho, i que es van atrevir a trencar l’‘omertà’, la llei del silenci, en l’intent de ser coherents amb si mateixes.

Les tres mares 

Les tres mares Prenent la investigació de Perry com a referent, el guionista Stephen Butchard (‘The last kingdom’, ‘Baghdad Central’) dramatitza les vides de diverses dones valentes i les terribles conseqüències del seu pas endavant. Gaia Girace (Lila a ‘La amiga estupenda’) lidera l’acció com a Denise Cosco, filla de Lea Garofalo (Micaela Ramazzotti), una dona que temps enrere va testificar contra el seu marit mafiós i fa set anys que construeix amagatalls segurs per a ella i la seva sensible filla. En un moment de guàrdia baixa, la Lea i la Denise viatgen a Milà creient que es reconciliaran amb Carlo Cosco (Francesco Colella), l’antic culpable dels seus malsons, però la mare acaba sense tornar d’un suposat sopar romàntic.

Segons la fiscal Anna Colace (encarnada per Barbara Chichiarelli, coneguda com la Livia de ‘Suburra’), el camí de la derrota de la ‘Ndrangheta passa per l’acostament a les seves dones, que amb prou feines es té en compte i que, no obstant, exerceixen com a missatgeres, facilitadores o serves de la màfia. Aquest últim càstig és el que podria facilitar més d’una confessió. En la sèrie veiem com Giuseppina Pesce (Valentina Bellè), filla del cap del clan Pesce, rep una pallissa psicològica i física només per opinar que elevar un 5% el preu de les extorsions seria contraproduent. I a la seva amiga Concetta Cacciola (Simona Distefano), no poder disfrutar lliurement de la seva femineïtat, exhibir la seva bellesa, pintar-se els llavis.

Una perspectiva diferent 

Notícies relacionades

Una perspectiva diferent ‘Las buenas madres’ és una oportunitat per reexplorar un univers reconeixible, no poques vegades vist en ficció (també en televisió, incloent-hi exemples més o menys recents com ‘Gomorra’, ‘Suburra’ o ‘Romanzo criminale’), des d’una perspectiva no tan habitual: la femenina i feminista. En declaracions recollides per ‘Drama Quarterly’, la codirectora Elisa Amoruso comentava: «Per descomptat, com a italiana, coneixia a la ‘Ndrangheta i la història d’aquestes dones, ja que són bastant conegudes. Però la història no s’havia explicat des del seu punt de vista, així que era necessari fer-ho». 

L’altre director de la sèrie és Julian Jarrold, veterà de la televisió britànica a qui devem innovadores adaptacions de ‘Grandes esperanzas’ i ‘Crimen y castigo’ o una part de l’aclaparador tríptic ‘true crime’ ‘Red riding’. Aquí sacrifica una mica del seu formalisme habitual per transmetre la claustrofòbia d’unes dones que, malgrat no entrar a la presó, com sí que ho fan habitualment els seus marits, semblen viure també en una presó. El visionament de la sèrie és dur, però recomanable.