El repte també és parlar d’immigració

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

14 d’octubre del 2025. 06:01

0 Comentaris

Chema Moya / EFE

El baròmetre del CIS d’aquest mes d’octubre situa la immigració com el segon problema dels espanyols, per darrere de l’habitatge i per davant de la qualitat de l’ocupació. Dos de cada deu ciutadans consultats la citen com la seva principal preocupació, tot i que aquestes dades són lluny de les registrades el setembre de l’any passat, quan la immigració es va enfilar al primer lloc de la llista, impulsada per una onada d’arribades en pastera a les Canàries, que també va arribar a les Balears. Si Vox va néixer i va créixer a l’abric del procés, la seva actual expansió està molt vinculada al fenomen de la immigració, igual que passa amb Aliança Catalana a Catalunya, Agrupació Nacional a França o AfD a Alemanya. La campanya que la ultradreta està fent sobre la suposada "invasió migratòria" a Europa està obtenint rèdits, i per això seria irresponsable que els governs i la resta dels partits de l’arc parlamentari ignoressin l’assumpte. Discutir obertament sobre la immigració permet reconèixer tant els desafiaments reals com els beneficis que aquesta implica, mentre que eludir-ho només genera desconfiança entre els ciutadans i alimenta la idea que les elits no comprenen les preocupacions de la majoria. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, presentarà avui a Barcelona el seu pla d’immigració, i el president del Govern, Pedro Sánchez, ha defensat que sigui "legal, segura i ordenada". També el PSOE ha començat a recomanar als seus alcaldes que no evitin parlar de seguretat, precisament per contrarestar els discursos extremistes que vinculen els dos fenòmens. Només si els partits centrals lideren la conversa amb propostes constructives es podrà evitar que l’extrema dreta converteixi el debat migratori en un instrument de divisió, que mini la convivència i l’estabilitat social. La immigració provoca una forta pressió sobre els serveis socials i canvia el paisatge dels barris; negar-ho és voler desmentir la realitat i dona munició als que busquen benefici electoral en l’"ells contra nosaltres".