Llarga vida a la segona mà
Una realitat incontrovertible és que als països de l’anomenat nord global es compra una gran quantitat de roba, com a conseqüència d’un canvi de costums en el qual tenen el seu protagonisme, per exemple, les vendes per internet, les influències mediàtiques, els baixos costos de producció, la dubtosa qualitat i la necessitat de portar a terme una operació d’un sol ús que és coneguda com fast fashion o moda ràpida. Segons les dades de l’Agència Europea de Medi Ambient (Aema), cada ciutadà europeu va adquirir el 2022 una mitjana de 19 quilos de roba, una quantitat que ha anat en augment, i això implica, també de generació de residus tèxtils, prop de 7 milions de tones en aquell mateix període analitzat. Cal recordar que la indústria tèxtil assumeix aproximadament la responsabilitat del 10% de les emissions mundials de carboni, sense entrar en la gestió i l’emmagatzematge de la roba rebutjada en països del Tercer Món, amb un mètode de producció que es coneix com a lineal, és a dir, sense més opcions que el d’un sol ús.
Davant aquest estat de coses s’imposa una realitat que té una incidència especial a Barcelona i, en concret, al Raval. Amb 29 establiments, el districte de Ciutat Vella és un punt neuràlgic on convergeixen botigues de roba de segona mà i vintage. La proliferació i la consolidació d’aquests negocis (uns 150 en el total de Catalunya i uns 750 a Espanya) responen a una tendència que podríem denominar "inconformista i underground". Però si la moda de comprar roba utilitzada ha deixat de ser una tendència minoritària és, en part, conseqüència d’un augment de la consciència ambiental. Davant la crisi ecològica, econòmica i social, cada vegada més ciutadans decideixen comprar en botigues que classifiquen i reciclen peces per donar-los una segona vida i per incidir en una transició cap a una economia circular, que allarga el temps de vida del producte, tendeix a disminuir la demanda de noves peces i també col·labora en l’emergència de nous mecanismes de creació de riquesa, com la cadena de valor que s’estableix entre països del nord i el sud globals amb un alt impacte socioeconòmic, sempre que la roba utilitzada es consideri un producte i no un mer residu tèxtil.
La presa de posició davant mesures que contribueixin a la sostenibilitat, no només amb capacitat de classificació i reciclatge, sinó amb ambició i esperit empresarial, amb voluntat reivindicativa, però també a partir de criteris estètics, permet parlar d’un boom de la roba utilitzada i, així mateix, del que coneixem com a vintage, una especialització que recupera l’aire d’una època pretèrita com a reclam comercial. Dues de cada tres botigues instal·lades a Catalunya pertanyen a entitats socials sense ànim de lucre que destinen els beneficis a projectes socials. A partir de donacions de particulars, o fins i tot de l’excedència d’estocs en botigues convencionals, no només es demostra que la moda no significa necessàriament seguir el camí del mainstream, sinó que permet construir una identitat pròpia que, en aquest cas, té a més un elevat valor comunitari i col·laboratiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
