El moment de la dona al Japó
Sanae Takaichi és la primera dona elegida per liderar el partit del Govern al Japó i és ferma aspirant a dirigir el país per primera vegada en la història, el Parlament l’hauria de ratificar avui. El pas de gegant, en tot cas, ja està fet en un Japó conservador on no hi ha precedents d’una lideressa tan poderosa en la política. La seva elecció evoca les oportunitats que van disfrutar altres polítiques en moments crítics. Com va ser el cas de Theresa May, que va liderar el Regne Unit després de la patacada del Brexit que es va carregar David Cameron, o Kamala Harris, que va assumir una candidatura a la presidència dels Estats Units contra rellotge i amb un clima polític molt polaritzat.
El Japó arrossega una crisi inflacionista important i necessita una teràpia de xoc, després d’una etapa de forta inestabilitat i altíssim dèficit públic, que criden a la instauració de mesures dràstiques per a la població.
El precipici de vidre pot existir, però m’agrada pensar que són les situacions excepcionals les que posen a prova lideratges i porten a arriscar apostes, cosa que en definitiva és una oportunitat per fer palanca i canviar el món amb un bon sotrac. ¿Que l’han catapultat perquè s’estavelli? En el procés el seu nom ha fet la volta al món, les seves opcions són de foc real en una contesa ideològica i té tot el dret a fracassar, com ho han fet durant generacions nombrosos líders polítics masculins. En tot cas, la seva arribada al poder, si es consuma com tot indica, pot convertir Takaichi en una primera dama de ferro, com ja l’anomenen per les seves picades d’ullet a les polítiques de Margaret Thatcher, però també per la seva passió per Iron Maiden.
Les expectatives de Sanae Takaichi són especialment importants per a la representació de la dona en el poder al país nipó, on la successió al tron també està encallada pel veto a les dones, i el rol tradicional de les japoneses lluita pel canvi. Cada vegada hi ha més dones que aposten per la solteria, més dones al mercat laboral, però tot i així el Japó ocupa el lloc 118 de 148 en bretxa de gènere a l’índex del Fòrum Econòmic Mundial.
La cultura japonesa també presumeix d’encapçalar amb el manga i l’anime, fenòmens en què els personatges femenins cada vegada tenen més pes i acceptació. No en va, les aventures de Frieren, una maga elfa, dominen el mainstream del gènere, i obres corals com Kimetsu no Yaiba, Gachiakuta i Chainsaw man han donat ales a les dones i les seves capacitats, amb rols més empoderats.
Takaichi pot no portar la bandera feminista, però s’ha mostrat especialment bolcada a defensar millor atenció mèdica a les dones i també la seva conciliació, al prometre mesures per compensar les cures familiars que tradicionalment pesen sobre elles. L’avenç ja és imparable i tota la societat es beneficiarà d’aquesta actualització política al país del sol naixent, sempre en un complicat equilibri entre la més aclaparadora modernitat i els costums més arcaics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
