Crítica de teatre
‘FitzRoy’: l’altura de les expectatives
L’autor d’‘El mètode Grönholm’, Jordi Galceran, torna als escenaris amb una nova comèdia sobre quatre dones alpinistes decidides a fer història
![‘FitzRoy’: l’altura de les expectatives ‘FitzRoy’: l’altura de les expectatives](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7ff12a71-a4d0-4d8a-bab2-a197a14bb376_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
No es prodiga gaire, i això genera expectació. Jordi Galceran ha recorregut molt món amb les seves comèdies i ara, deu anys després d’‘El crèdit’, presenta el seu nou text al Borràs. Cinquena col·laboració amb el director Sergi Belbel, aquesta vegada per remuntar el periple de quatre escaladores a punt de fer història, la primera cordada femenina que aspira a arribar al cim del FitzRoy, muntanya dels Andes que dona nom a l’obra, per la via iugoslava. El companyerisme inicial de sobte es tensa. Quan les alpinistes estan a punt de complir un somni, un contratemps les enfronta. Poc més es pot dir per no descobrir el pastís.
Galceran volia escriure una obra d’aventures i en veritat el repte plantejat és d’altura. Com en el seu arxiconegut èxit ‘El mètode Grönholm’, l’obra es desenvolupa en una única escena, amb unitat de temps, d’acció i d’espai. Aquesta vegada no es tracta d’aconseguir un lloc de treball, ara els motius són esportius, però l’ambició recargolada torna a impulsar els personatges fins al límit. L’obra no té el vandalisme polític de ‘Burundanga’ i les seves referències a ETA, ni beu de l’actualitat com ‘El crèdit’, que va ridiculitzar els bancs durant la passada crisi. ’FitzRoy’, si potser, resulta oportuna dins de l’onada de feminització dels arguments, tot i que s’hagi de recórrer a una figura masculina per fer avançar la trama. La recerca de la versemblança llasta fins a cert punt la comèdia, que acaba apuntalada en un humor situacional –entre blanc, verd i escatològic–, una obra de consum popular que hauria encaixat a la perfecció en el repertori de les T de Teatre.
Belbel demostra tot el seu ofici en aquest muntatge. Si cada rèplica està estudiada, la seva lectura del text esprem tots els racons còmics possibles. Hi ha obstacles evidents, com quan les protagonistes juguen a la «frase maleïda», recurs reiterat que es fa pesat. Però si per alguna cosa val la pena pujar el FitzRoy és per les actrius. Míriam Iscla brilla com a líder sense escrúpols i, de passada, integra els seus gestos fins a fer-nos creure que ha escalat tota la vida. Sílvia Bel –que sí que escala– dona amb el punt d’ingeniutat, suficient perquè empatitzem amb les batalletes disperses del seu personatge, ingenuïtat. A Sara Espígul li toca la part dramàtica, que executa resolta, mentre que es pot aplaudir la solvència del debut en català de la madrilenya Natalia Sánchez. Bones interpretacions per a una comèdia de gran factura, tot i que l’escalada no arribi a l’altura de les expectatives.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona