Crítica de teatre
‘FitzRoy’: l’altura de les expectatives
L’autor d’‘El mètode Grönholm’, Jordi Galceran, torna als escenaris amb una nova comèdia sobre quatre dones alpinistes decidides a fer història

No es prodiga gaire, i això genera expectació. Jordi Galceran ha recorregut molt món amb les seves comèdies i ara, deu anys després d’‘El crèdit’, presenta el seu nou text al Borràs. Cinquena col·laboració amb el director Sergi Belbel, aquesta vegada per remuntar el periple de quatre escaladores a punt de fer història, la primera cordada femenina que aspira a arribar al cim del FitzRoy, muntanya dels Andes que dona nom a l’obra, per la via iugoslava. El companyerisme inicial de sobte es tensa. Quan les alpinistes estan a punt de complir un somni, un contratemps les enfronta. Poc més es pot dir per no descobrir el pastís.
Galceran volia escriure una obra d’aventures i en veritat el repte plantejat és d’altura. Com en el seu arxiconegut èxit ‘El mètode Grönholm’, l’obra es desenvolupa en una única escena, amb unitat de temps, d’acció i d’espai. Aquesta vegada no es tracta d’aconseguir un lloc de treball, ara els motius són esportius, però l’ambició recargolada torna a impulsar els personatges fins al límit. L’obra no té el vandalisme polític de ‘Burundanga’ i les seves referències a ETA, ni beu de l’actualitat com ‘El crèdit’, que va ridiculitzar els bancs durant la passada crisi. ’FitzRoy’, si potser, resulta oportuna dins de l’onada de feminització dels arguments, tot i que s’hagi de recórrer a una figura masculina per fer avançar la trama. La recerca de la versemblança llasta fins a cert punt la comèdia, que acaba apuntalada en un humor situacional –entre blanc, verd i escatològic–, una obra de consum popular que hauria encaixat a la perfecció en el repertori de les T de Teatre.
Belbel demostra tot el seu ofici en aquest muntatge. Si cada rèplica està estudiada, la seva lectura del text esprem tots els racons còmics possibles. Hi ha obstacles evidents, com quan les protagonistes juguen a la «frase maleïda», recurs reiterat que es fa pesat. Però si per alguna cosa val la pena pujar el FitzRoy és per les actrius. Míriam Iscla brilla com a líder sense escrúpols i, de passada, integra els seus gestos fins a fer-nos creure que ha escalat tota la vida. Sílvia Bel –que sí que escala– dona amb el punt d’ingeniutat, suficient perquè empatitzem amb les batalletes disperses del seu personatge, ingenuïtat. A Sara Espígul li toca la part dramàtica, que executa resolta, mentre que es pot aplaudir la solvència del debut en català de la madrilenya Natalia Sánchez. Bones interpretacions per a una comèdia de gran factura, tot i que l’escalada no arribi a l’altura de les expectatives.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La futura gran plaça davant l’edifici Estel contraria els veïns
- Accés a la universitat ¿On es poden veure les notes de selectivitat 2025 a Catalunya a partir d’aquest dimecres? Consulta aquest cercador
- Motor El 2026 no podràs conduir el teu cotxe si no tens això: nous requisits de la DGT
- Revetlla a Catalunya Un bebè d'un mes i un home, ferits greus en una nit de Sant Joan amb un miler d'avisos als bombers
- Rescissió de contracte El sense sostre de l'aeroport de Barajas contractat per un empresari va durar tres dies a la feina: "No era el meu. Era molt dur"
- Previsió de la CNMV El Govern argumenta que la llei li permet demanar "exigències addicionals"
- El BBVA guanya un 2,54% a la borsa i el Sabadell s’anota mig punt
- Sector financer Entre l’alegria reprimida i el càlcul del pas següent
- CONTEXT Decidiran els accionistes
- El Govern complica l’opa al BBVA al vetar una fusió ràpida