‘Golfus de Roma’ reimpulsa el musical en català

El Teatre Condal ha celebrat aquest dissabte les 200 funcions de la versió del musical ‘Golfus de Roma’ produïda per Focus des de la seva estrena a Mèrida. I ho ha fet amb l’entrada de l’espectadora número 100.000 que ha sigut complimentada en una funció especial. Dani Anglès, director d’aquesta aclamada versió i del Condal, va tocar la campana quan una dona que anava amb dues amigues va passar pel fotomaton muntat al costat del bar del teatre per a l’ocasió. Laia Figueras, una versàtil publicista de 31 anys, va ser l’afortunada espectadora número 100.000 i va rebre com a premi un abonament per assistir a tots els teatres del Grup Focus el 2023 –el Condal, el Romea, La Villarroel i La Latina, de Madrid– i una subscripció d’un any a El Periódico.

El que no sabia la Laia és que, a més, tindria el privilegi d’actuar en el primer número de la funció. Els pallassos se la van emportar entre bambolines i va sortir a escena convertida en una més de la ‘troupe’. Amb nas vermell i perruca, va demostrar els seus dots interpretatius desfilant entre el públic fent sonar una coctelera juntament amb la resta de la companyia, abans de ser conduïda a la seva butaca per disfrutar de la funció de les 21 hores, que va començar amb una mica de retard.

Terreny recuperat

El muntatge de l’obra de Stephen Sondheim ‘Golfus de Roma’, portat a escena per Daniel Anglès protagonitzat per 26 intèrprets i músics recupera un terreny que s’havia perdut: el del gran musical en català. Els últims anys les adaptacions de títols famosos solen estrenar-se en castellà. Així va passar amb ‘La jaula de las locas’, estrenada el 2018 i que torna al Tívoli al febrer i ‘Cantando bajo la lluvia’, l’obra amb més espectadors la temporada passada i actualment a Madrid, tots dos produïts per l’empresa catalana Nosotromo Live.

‘Golfus de Roma’, produïda pel Grup Focus, es va estrenar en castellà al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida –on va omplir dues setmanes– i va fer temporada al Teatro La Latina de Madrid. Estrenar-la en català a Barcelona ha suposat una gran inversió. «El cost de la producció és d’1,1 milions d’euros. És una gran aposta de Focus», va ressaltar César Martínez, director d’art i continguts del Grup Focus, en la presentació del muntatge a la capital catalana. Canviar d’idioma suposa fer una nova traducció, nous assajos i de vegades requereix canviar el repartiment, sobretot si és del castellà al català, com en el cas de ‘Golfus de Roma’.

«A Barcelona estem una mica acomplexats a l’hora de fer grans espectacles d’aquestes característiques. Aquí, a diferència de Madrid, sembla que necessitem tenir una pàtina cultural darrere. Falta creure més en el que tenim perquè hi ha molt talent», opina Anglès que, malgrat tenir ofertes de feina a Madrid, aposta per jugar a casa. «Soc un fan de Barcelona, crec molt en el seu potencial».

Més musicals a Madrid

Però molts artistes catalans sí que s’han instal·lat a Madrid, on hi ha més musicals, més rodatges de sèries, més feina, en definitiva. Allà hi ha més teatres i es continuen obrint nous espais. La tendència a Barcelona no és igual, tot i que aquesta temporada s’ha recuperat la Cúpula de Les Arenes amb ‘Cruz de Navajas’, el musical inspirat en les cançons de Mecano. A la cartellera en aquests moments hi ha dos musicals de gran format més, tots dos en castellà: ‘Grease’, al Tívoli i ‘Pretty Woman’, al Condal.

Més enllà de ‘Golfus de Roma’, l’altre musical en català estrenat recentment és ‘Pares normals’, una creació original de format mitjà sorgida de l’aliança entre la productora Minoria Absoluta, el grup de pop-rock Els Amics de les Arts i l’autor Marc Artigau, dirigida pel savi Sergi Belbel. Un superequip defensa al Poliorama aquest vibrant i tendre muntatge amb Enric Cambray com a protagonista, amb Annabel Totusaus, Albert Pérez, Júlia Bonjoch i Lucía Torres, i un versàtil cor que interpreta diferents personatges. Nou intèrprets i una banda de quatre músics defensen aquesta producció.

Creacions originals

Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, companyia històrica de teatre musical a Catalunya, també prepara l’estrena d’un nou musical ‘L’alegria que passa’, inspirat en una peça de Santiago Rusiñol. S’estrenarà a la primavera. Ella, que també ha portat a escena el musical familiar ‘By, by monstre’, actualment a la cartellera, considera que hi hauria d’haver més musicals en català. «Minoria Absoluta s’ha mullat amb ‘Pares normals’, però l’últim que s’ha fet aquí últimament són musicals de franquícia i en castellà». Hi ha comptades excepcions com ‘Spamalot’ (2008), ‘Sweeney Todd’ (1995), que va ser un autèntic fenomen, i ‘Golfus de Roma’.

«Per desgràcia, el creixement del públic de musical de gran format és molt castellanoparlant. Realment hem de fer un doble esforç perquè aquest espectador digui: «És en català però l’aniré a veure igualment», explica Cisquella. Això és el que va passar, per exemple, amb ‘Mar i cel’, el musical més longeu a Catalunya. Tindrà una nova reposició el 2024 com a colofó de Dagoll Dagom, que amb ell s’acomiadarà dels escenaris després de mig segle de carrera. «No s’ha d’oblidar que després del procés tot s’ha polaritzat. Hi ha gent que no vol anar a veure espectacles en català. Si no actuem, d’aquí quatre dies ningú farà res en català». I això significa més suport institucional, més subvencions.

Polèmica a Twitter

Tot i que les vendes de ‘Golfus de Roma’ van bé ara, al principi va costar. Malgrat les bones crítiques, ‘Golfus’ va necessitar un tuit de l’actriu Mercè Martínez, una de les intèrprets, per fer reaccionar el públic i arribar a una entrada que garantís la seva viabilitat econòmica. «Fa gairebé un mes que fem ‘Golfus de Roma’ i em pregunto: «¿On són ara tots els que es queixen perquè no hi ha musicals de gran format en català?».

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

La polèmica va beneficiar la producció i ‘Golfus’ va recuperar una bona entrada de públic i aquest dissabte arriba a l’espectador 100.000. «De vegades la gent necessita una empenta per sortir de casa, estar davant la pantalla tot el dia amb Netflix i ara amb el Mundial tampoc ajuda al teatre. Em sembla bé el que va dir la Mercè. Almenys qui estigui conscienciat, que militi una mica», assenyala Cisquella.

Per al veterà Mario Gas, que aquest cap de setmana ha estrenat ‘Sondheim x Sondheim’ al festival Temporada Alta el més important no és l’idioma. El director va triomfar amb ‘Sweeney Todd’ estrenat en català al Poliorama la temporada 1994-95 –que anys després portaria a Madrid en castellà– i amb ‘Follies’, estrenat en castellà el 2012 al Teatro Español de Madrid. Vicky Peña que ha participat en totes les seves produccions de Sondheim, comenta: «El més important és tenir un bon material: la història i el que expliquen les cançons. Que agradi, que tingui èxit o no, és una altra cosa. El més pelut és passar d’una llengua a l’altra perquè tens les lletres i les síl·labes apreses d’una manera i passar-les a l’altra és un rotllo».