El Barça es proclama campió de Lliga F i segueix amb pas ferm cap al pòquer de títols

El Barça va tornar a guanyar. Va fer el de sempre: ser campió. Sembla obvi, com si no pogués ser d’una altra manera. Però la feina que hi ha darrere d’aquest títol és enorme. La tenacitat d’aquest equip per seguir a dalt de tot ha servit per gravar una altra vegada el seu nom en el trofeu de Lliga F. No és casualitat, aquí ningú regala res. Contra el Betis (0-9) va aconseguir una nova golejada que serveix a les blaugranes per fer un pas més cap al seu objectiu: un pòquer que està a la meitat. En unes setmanes, la final de la Champions i de la Copa de la Reina. Ho volen tornar a fer.

Al principi de cada temporada, sempre regna el mateix sentiment al Johan Cruyff. El mínim esperable per a aquest equip és guanyar-ho tot. L’obligació és fèrria: cal repetir els èxits. Amb l’únic interrogant (i d’aquella manera) a la Champions, es dona per descomptat que la Lliga F i la Copa de la Reina, abans de començar, l’ha d’aixecar el Barça. Només poden perdre-la. Les altes expectatives d’aquest equip, com a conseqüència de l’era que estan regnant des de fa un lustre, són una llosa constant i un recordatori.

Nou entrenador

S’espera molt d’aquest equip. I no s’atén arguments que defensin el contrari. D’aquí venen la poca paciència i els possibles dubtes que van planar sobre l’equip a principis de temporada. L’arribada de Pere Romeu a la banqueta i alguns canvis a la plantilla i en les rutines, van portar l’equip a estar menys sòlid de l’habitual. No va sumar derrotes en aquestes jornades, però el futbol es feia dens. Aquesta imatge va despertar preocupació en l’entorn, però no al vestidor. Calia donar temps per assumir nous conceptes i esquemes de joc. La paciència que fora va costar, dins del vestidor, va permetre que l’equip es construís d’una manera diferent.

Va portar un temps i alguna ensopegada treure la millor versió de l’equip. Aquesta temporada, el Barça va patir dues derrotes a la competició estatal. Totes a casa. Una xifra totalment inusual. Totes dues van doldre per motius diferents. Contra el Llevant pel moment de dubtes en què va arribar. Davant el Reial Madrid, perquè va ser el primer clàssic que el conjunt blaugrana perdia (i a més a Montjuic). Més enllà de l’anècdota, no van alterar els plans del cos tècnic, que continuava amb la confiança que tot acabaria arribant a bon port.

I així ho va fer. A mesura que van anar passant les jornades, l’equip es va compactar molt més. Va trobar no només la seva millor versió, sinó també una de molt més conscient. Va comprendre tots els nous recursos i els va incorporar al seu ventall de solucions. Va aconseguir sentir-se còmode davant equips que els presentaven un bloc baix, totalment frustrant a l’inici de la campanya.

Desè títol

Aquest diumenge va arribar la primera recompensa. El Barça es va proclamar campió de Lliga F per sisena temporada consecutiva i firmant el desè títol lleuger en la seva història. Des del 2019, ha encadenat trofeus, tots junts en unes vitrines que permeten contemplar la magnífica trajectòria i solidesa d’un equip que ha marcat història.

A mesura que es recorren amb la vista aquests trofeus és inevitable recordar les circumstàncies en què van arribar. El primer, que consolidava una aposta. Després va arribar el que feia confiar que les coses anirien a millor o el que demostrava que res era casualitat. Més tard, els que van engrossir la gesta avalats per un domini aclaparador. I aquest, el del 2025, és el que es va guanyar amb tenacitat, per tossuderia i amb la confiança que coses bones continuaran arribant per a les blaugrana.

Noms propis en un equip coral

Aquest trofeu de Lliga té molts noms propis. El primer de tots és el d’Ewa Pajor. Des que la polonesa va arribar aquest estiu al vestidor blaugrana, ha proporcionat solucions i gols al Barça. La davantera ha solucionat el problema més important que tenia l’equip blaugrana. S’havia trobat a faltar una ‘killer’ a la plantilla i amb l’arribada de Pajor aquest problema va quedar solucionat immediatament. Amb prou feines va necessitar adaptació i amb uns registres espectaculars, la polonesa s’ha erigit com la pitxitxi de la Lliga en la seva primera temporada a Espanya, amb 22 gols en 29 jornades.

Va ser precisament ella la que va obrir la llauna contra el Betis en el duel que va acabar per gravar el nom del FC Barcelona al trofeu. Després, va firmar la seva diana Claudia Pina, una altra de les futbolistes que han demostrat la seva millor versió en aquesta campanya. La catalana va firmar un triplet davant el conjunt bètic. També s’afegeix a la rastellera de golejadores Esme Brugts.

Notícies relacionades

Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»

Entrevista a Jana Fernàndez, futbolista internacional del Barça: «M’he tornat a enamorar del futbol»

Aquest Barça, com és d'esperar, continua recolzant-se en un centre del camp que li dona raó de ser. Aitana Bonmatí, Alexia Putellas i Patri Guijarro han sigut els pilars de l’equip. D’elles ha nascut el futbol i molts gols aquesta temporada. Contra el Betis, Aitana va marcar el sisè just abans que Alexia firmés un golàs amb la dreta. La Reina també va firmar el novè i definitiu. 

El Barça encara el moment més decisiu de la temporada en el seu punt més alt de forma. Queda clar en les decisions, somrient sobre el verd i amb la gana intacta. En dues setmanes, la final de lla Champions a Lisboa. Un pas més a prop del pòquer que es pot certificar amb la Copa de la Reina el primer cap de setmana de juny.