‘Big time’, d’Angel Olsen: purificadores cançons d’amor i mort

El ‘gran moment’ al qual es refereix Angel Olsen està fet de vivències extremes, per bé o per mal: el teló de fons de ‘Big time’ el posen la mort successiva del seu pare i de la seva mare, amb només unes setmanes de diferència, i la revelació pública de la seva homosexualitat, oficialitzada en un ‘post’ a Instagram en el qual posava somrient amb la seva parella, Adele ‘Beau’ Thibodeaux («la meva nòvia, ¡soc gai!», feia saber l’abril del 2021). Amb ella firma la cançó que dona títol a l’àlbum, rica en versos efervescents: «t’estimo molt, t’estimo més».

Així que ‘Big time’, l’àlbum, que relleva el simpàtic epé de versions de l’any passat, ‘Aisles’ (on va procedir a tergiversar fites comercials com ‘Gloria’, d’Umberto Tozzi), està fet de la connivència del dol i l’enamorament, del comiat i la diàfana projecció de futur, amb un tractament sonor que reflecteix el moviment constant en el qual opera l’artista. El mèrit d’Angel Olsen és que tots els seus discos li sonen, tot i que puguin decantar-se cap a l’aridesa rockera, l’arrel folk o la sonoritat art-pop, i aquest segueix en aquest camí amb un cançoner de balades tenses i vestigis de country espectral, coproduït en tàndem amb el valuós Jonathan Wilson.

Delicats equilibris

Àlbum sobre depuracions anímiques i nous començaments, ‘Big time’ defuig el tractament sònic de laboratori, exposat a ‘All mirrors’ (2019), però també l’antagònic estil desposseït de ‘Whole new mess’ (2020), i cerca una expressivitat franca i alhora molt elaborada des de l’arrencada amb ‘All the good times’. Tema que combina delicats equilibris, amb indicis de soul i inflexions vocals que insinuen un fons country. La pista ‘roots’ es fa més explícita, ‘pedal steel’ mitjançant, en el tall titular i en aquest ‘This is how it works’, en el qual es respira la mort pròxima: «Mai he estat massa trist / tan trist que no pogués compartir-ho».

Aquesta és una Angel Olsen de confessions lapidàries alliberadores («necessito ser jo mateixa / no viuré una altra mentida», adverteix sobre un ritme solemne a ‘Right now’) i conreadora, en fi, d’un refinat art de la cançó. Cal aturar-se a ‘Ghost on’, sostinguda sobre un piano encisat, i a les dues peces que tanquen l’àlbum. ‘Through the fires’ hereta l’halo clàssic, a l'estil Tin Pan Alley, de temes pretèrits com ‘Endgame’, aquí caminant entre les flames per «deixar marxar el dolor / que t’obstrueix des de dalt».

En aquest mateix clima, entre arranjaments de corda una mica sobrenaturals, ‘Chasing the sun’ culmina el repertori amb una escena de serè encantament i plenitud. Olsen arriba a bon port, «lluny del blues», assaborint el ‘gran moment’ i consumant el recorregut a un suculent àlbum de música sortida de l’ànima, anomenem-la pop, rock o folk en el seu sentit més universal. Jordi Bianciotto

Altres discos de la setmana

El californià Xavier Dphrepaulezz s’embarca en una expedició cap als orígens del seu llinatge familiar i arriba fins a la Virgínia del 1750, una fascinant aventura que es tradueix en 13 poderoses cançons sobre la raça, l’esclavitud, el colonialisme, el coratge i l’amor en les quals es barregen el blues, el gòspel, el soul, els espirituals, el funk, el rock i fins i tot el pop psicodèlic (‘Venomous Dogma’). Audaç ‘tour de force’ creatiu que l’autor resol amb sorprenent solvència. Rafael Tapounet

De la unió de dos trobadors moderns, Alberto (Montero) i Gonzalo (Fuster), surt ‘Algo’, tàndem prest a la cançó preciosista, amb àngel, hereu de nobles tradicions d’una altra era, del pop victorià a l’estil Ray Davies a referents autòctons com Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán. Repertori florit, sensible sense passar-se de melancòlic, amb harmonies vocals, arranjaments de corda i flauta, dotat per al racó íntim i per a la peripècia senyorial: sentin la majestàtica ‘Amanecer de enero’. J. B.

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Després de protagonitzar el curtmetratge documental ‘Cherry’, l’artista sueca continua revisant i reivindicant el seu llegat amb un disc en el qual comparteix algunes de les seves cançons més celebrades amb un variat planter de convidades il·lustres. El resultat, com sol passar en aquest tipus d’artefactes, és desigual (brillen les aportacions de Robyn i Mapei, ANOHNI, Sudan Archives i Tyson, filla de Cherry), però té el valor de recordar-nos el talent d’una estrella que es va avançar al seu temps. R. T.

Lacònica, cerebral, imaginativa, de sobte marciana, se la reconeix a la primera nota. No hi ha cap altra guitarrista com Halvorson. Probablement, no hi ha una altra improvisadora ni compositora com Halvorson. És ella mateixa i és única sempre. Amb banda a Amaryllis, o juntament amb un quartet de corda a Belladona. Els seus dos nous discos tenen humors diferents –dinàmic i encès el primer, més contemplatiu el segon– però funcionen junts i per separat. Dues cares d’una mateixa recerca de la veu pròpia. Roger Roca