Novetat en l’Any Ferrater

La biografia de Gabriel Ferrater que fuig de la llegenda del poeta maleït, alcohòlic i suïcida

Jordi Amat torna després de l’èxit de ‘El hijo del chófer' amb ‘Vencer el miedo’, on busseja en la vida de l’home més enllà del mite

Archivo

«Madre, no pateixi. Jo soc un especialista de la mort. És el meu tema», li va escriure el 1963 Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) a la seva mare. «Vivia amb l’angoixa i la por de saber que no podia tenir una vida plena, vivia amb un fantasma. La por travessa clarament la seva vida», constata Jordi Amat, autor de ‘Vencer el miedo’ (Tusquets / Edicions 62), l’esperada biografia del poeta maleït, alcohòlic i suïcida. «No vull caure en psicologia barata, però el seu pare es va disparar un tret al cap [als 56 anys] per cobrar una assegurança de vida després d’arruïnar-se, la mare es va tirar pel balcó, i el seu germà Joan va deixar de prendre la medicació de la diabetis per deixar-se morir», apunta el biògraf, que torna després de l’èxit de ‘El hijo del chófer’ (on va bussejar en la tèrbola vida del periodista Alfons Quintà) desbrossant el Ferrater que hi havia després del mite i la llegenda de qui, opina, va ser «la figura més atractiva i de més magnitud intel·lectual de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX».

Aquest és probablement la novetat editorial més esperada de l’Any Ferrater, que aquest 2022 commemora el centenari del naixement del poeta i els 50 de la seva mort. Amat (Barcelona, 1978), filòleg i escriptor, afronta el repte després d’una sòlida traça com a autor de biografies –de Ramon Trias Fargas (Premi Gaziel 2009), de Josep Benet (Premi Octavi Pellissa 2017)– i assajos (‘La primavera de Múnich’, les veus del diàleg i ‘El llarg procés’). «Ferrater creia que els nens i els grans tenen por i que la joventut és l’única que no en té; per això va intentar estar sempre a prop de dones joves que l’estimessin. ‘Les dones i els dies’ és el poemari d’amor en català que a mi m’ha commogut com cap altre», confessa Amat.

«Les seves depressions eren contínues, prenia medicació per dormir i antidepressius, fins que se li va creuar un àngel inesperat, Jill Jarrell». Una jove periodista nord-americana de 22 anys que va conèixer a l’agència de Carme Balcells. «Ella fa el possible perquè ell pugui vèncer la por, però no funciona. Sabem que pren valium i les conseqüències que té beure mentre es medica. Sabem el moment en què la situació es desborda i que la pau anterior es trenca», prossegueix el biògraf.

«Amor apassionat»

Malgrat aquell «amor apassionat», de Jarrell es divorciarien després de dos anys casats (1964 a 1966). Nous telegrames no publicats i cartes consultades, «un corpus creuat, preciós», donen pistes de com va viure aquella relació. Abans d’ella, també amb Helena Valentí, filla d’uns amics. En un poema, ‘Xifra’, recorda el dia en què ella tenia 7.765 dies de vida, poc més de 21 anys; ell 39. «Quan parla d’amor amb ella ve a dir que som animals de desig, éssers animals i cors salvatges i assumeix que quan el teu cos no funciona, la vida no val la pena».

Amat, que també acaba de publicar, juntament amb Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana, ‘Xavier Folch, editor i polític’ (Anagrama), fruit de les converses que els tres van mantenir amb el desaparegut editor, ha fet cas a Josep Maria Castellet, qui creia que per escriure la vida de Ferrater no era fiable recórrer als testimonis orals. «Perquè hi ha mil anècdotes que alimenten el mite del poeta suïcida, de quan bevia... Veritats que dificultaven entendre’l des de dins. Per això em vaig obsessionar per comprendre un personatge de psicologia complexa a través de tota la documentació possible, tant pública com privada, des d’articles, molts de poc coneguts, a cartes, telegrames i postals no vistes».

Notícies relacionades

«Ferrater canvia la història de la poesia catalana i aprofundeix en la compressió de la cultura catalana al segle XX com ningú. És un autor necessari del sistema literari i editorial espanyol i un lector literari europeu com pocs. Era un luxe per a una editorial tenir algú que llegia amb aquesta intel·ligència. En els premis Formentor l’elit literària mundial li percep com una figura brillantíssima. És interlocutor de Witold Gombrowich, llegeix Susan Sontag i veu que pot convertir-se en una gran escriptora...», glossa el biògraf de qui va ser director literari de Seix Barral en els anys de Carlos Barral, i amic de Jaime Gil de Biedma i de Carles Riba, que admirava com el seu mestre. De fet, amb la seva mort i amb com va afectar un Ferrater de 37 anys contemplar el seu cadàver en la vetlla comença ‘Vèncer la por’. El seu rostre, escriu, li suggeria «la imatge d’una casa esfondrada».

Precarietat econòmica

Com al seu pare, que va posar fi a la seva vida apressat pels deutes, Ferrater l’angoixava també la precarietat. «Per entendre la seva por és determinant el tema dels diners, sempre vol cobrar ràpid de les editorials, pateix quan rep una lletra de Herder...». Important per a ell va ser assistir a «una primera carència familiar, l’enfonsament de la classe burgesa, del seu món, fet que implica pèrdua de llibertat i seguretat», percepcions que, considera Amat, va destil·lar el poeta en un text que va escriure sobre James Joyce, on conclou que «l’experiència que va marcar la infància i joventut de Joyce va ser la de la progressiva, i finalment gairebé total, ruïna dels seus».