Gabriel Ferrater, inèdits, descartats i variacions

Un dels censors que havia d’aprovar els versos de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat, 1972) per a ‘Dona nuces pueris’ (1960) deia en el seu informe: “¡A la fi algú que parla de gent normal i no de somiejos”, explica l’editor Jordi Cornudella. I ha sigut precisament bussejant a l’Arxiu General de l’Administració, a Alcalá de Henares, on es conserven els expedients de la censura franquista, on el també marmessor del llegat literari de Ferrater va trobar cinc poemes inèdits de l’influent poeta català, que va decidir suïcidar-se al complir els 50, i que va deixar darrere seu una “breu però importantíssima producció”. Un sisè (‘Estiu’) va aparèixer a l’arxiu de la seva parella Helena Valentí. Els sis inèdits són la joia de l’edició crítica (a Edicions 62) que Cornudella ha orquestrat de ‘Les dones i els dies’ (1968) –on el poeta va reunir corregits els 114 poemes dels seus tres llibres anteriors, ‘Dona nuces pueris’ (1960), ‘Menja’t una cama’ (1962) i ‘Teoria dels cossos’ (1966)–, quan es compleixen 50 anys de la seva publicació.

L’edició inclou, a més, poemes que Ferrater va descartar per diversos motius i versos que va abocar en cartes i dedicatòries a Valentí i a amics com Jaime Gil de Biedma o Joaquim Molas. Cornudella, que dubta que apareguin nous inèdits, atribueix “l’importantíssim impacte” de la seva obra “a la seva sensació de novetat, d’una banda gràcies al to, de conversa o confessional, o de rèplica a un interlocutor, en un moment en què la poesia utilitzava un llenguatge característicament poètic, i de l’altra, gràcies als temes que va tractar –no poètics, gens simbolistes ni grandiloqüents, amb fets de la vida d’una persona corrent del seu temps, amb poesia amorosa i erotisme explícit–, que van assegurar-ne la pervivència”. La seva influència, difuminada des dels 80, la detecta l’editor en poetes joves com Núria Martínez-Vernis, Jaume Coll Mariner i Maria Cabrera.  

Cornudella va bussejar en tota la documentació possible en arxius públics i privats i en revistes buscant la història de cada poema per explicar-la en aquesta edició crítica que completen variacions que Ferrater va fer d’alguns poemes i notes que els contextualitzen. Una d’aquestes històries sorgeix d’‘Any’, que no va passar la censura, i ‘Cadaqués’, que sí que ho va fer. Va ser el mateix poeta que va decidir no incloure’ls a ‘Teoria dels cossos’ (on reunia els referits a la seva relació amb Helena Valentí, filla d’uns amics i 18 anys més jove que ell) ni a ‘Les dones i els dies’ (tot i que els va publicar després en revistes com ‘Serra d’Or’). La raó va ser que revelaven la data i el lloc en què el bard va iniciar la seva relació amb Valentí. De fet, ella no va encaixar gens bé que Ferrater li anunciés per carta que publicaria els ‘seus’ poemes, una cosa que va sorprendre l’autor, que li va respondre assumint que no li havia passat pel cap posar-se en el seu lloc perquè era “un home” i perquè era “escriptor i no veia la seva obra com una cosa personal”.  

Cornudella respon a l’Associació Gabriel Ferrater, creada a començaments d’any, anunciant que Galaxia Gutenberg publicarà l’Obra Completa entre el 2019 i el 2021, que Empúries rescatarà revisat ‘Curs de literatura catalana’, i qu,e busca autor per a una biografia, i llança, a més el guant perquè alguna editorial reuneixi els seus informes de lectura. “El 2022, quan es compliran 50 anys de la seva mort, tota la seva obra estarà al mercat”.