L’imperi Finestres obre la llibreria especialitzada en arts més gran de Barcelona

Naixia la llibreria Finestres fa gairebé un any en un espai de 550 metres quadrats al carrer de la Diputació, 249, en ple centre de Barcelona, amb la vocació de ser «un projecte cultural total». No hi ha dubte que va en el rumb correcte fins i tot esquivant l’obertura, recordem, encara en pandèmia. Des de l’abril passat, la iniciativa del seu propietari, l’empresari i mecenes cultural Sergi Ferrer-Salat, no ha deixat de créixer: gràcies a la Fundació Llibreria Finestres concedeixen les beques d’assaig i els premis de narrativa en castellà i català i el premi de còmic en català –que aquest dimarts ha anunciat el seu primer guanyador, el veterà dibuixant Max, a més d’una menció especial per al projecte de Marina Sáez–, obres que publicarà, sí, la també flamant editorial Finestres de còmic en català. Cada setmana l’espai ofereix una mitjana de quatre activitats culturals que van des de xerrades i trobades amb autors fins a lectures en veu alta, clubs de lectura i cicles de debats. I dilluns que ve, 28 de març, aquest creixent imperi –o «ecosistema» cultural, com el qualifica Ferrer-Salat– farà un pas més: just davant de la llibreria actual obrirà, al local de la modernista Casa Garriga i Nogués, Finestres 250, 216 metres quadrats que seran un temple urbà dedicat exclusivament a les «disciplines artístiques i visuals», llegeixi’s còmic, il·lustració, art, arquitectura, urbanisme, fotografia, música, cine, dansa, disseny del moble, disseny industrial, disseny gràfic, cartellisme, tipografia, disseny editorial, moda, joieria, ceràmica, art urbà...    

La nova llibreria, que segons els seus responsables ve a omplir el buit que han deixat a la ciutat desapareguts espais especialitzats com Tartessos, Kowasa i Loring Art, acollirà uns 12.000 llibres (el 35% de llibre estranger: 7.280 exemplars de fons nacional i 3.920 exemplars d’estranger), sent un dels seus pilars el còmic i la il·lustració, que ocuparan el 30% del fons, per contribuir a revertir el fet que encara siguin considerades «manifestacions poc reconegudes com a disciplines artístiques», acostant als lectors al «llibre visual, sense cap tipus de prejudici ni complexos, obrint-lo a tots els públics», assenyala una de les responsables de Finestres, Àurea Perelló. El nou espai, afegeix, vol «reflexionar sobre l’actualitat, oferir altres punts de vista, noves lectures de la contemporaneïtat i relectures i discursos crítics de la història de l’art, esforçant-se a atendre la bibliodiversitat, la creació contemporània relacionada amb el còmic i la il·lustració i el fons internacional, mantenint el seu esperit crític com a eix central».  

A Finestres 249 es mantindran els llibres d’assaig, teatre i tota la narrativa, a més de la cafeteria a la terrassa a l’aire lliure. Els dos centres multiplicaran les activitats relacionades amb tots aquests temes i mantindran el mateix esperit d’espai acollidor i confortable que convida a la lectura i a l’observació, amb còmodes butaques i molt silenci. 

Aquest dimarts a la tarda, el nou espai de Finestres 250 ja oferia un aperitiu: l’entrega del premi de còmic a Max, amb el seu projecte ‘Què’, i la menció especial a Marina Sáez per ‘Aiguagim’, fets públics al matí, juntament amb els guardonats amb els Premis de Narrativa a obra publicada, Laura Fernández (per ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’, en castellà) i Joan Todó (per ‘La verda és porta’, en català).   

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Comenta Perelló a aquest diari que quan van començar sentien alguns «temors que costés entendre el que és Finestres, una llibreria per llegir, amb activitats i tot un ecosistema cultural» al qual la fundació dedica «una dotació total de 175.000 euros» en la seva «aposta pel talent i el foment de la creació i la cultura». Però un any després, després de passar de vuit empleats als 25 actuals, amb «un creixement molt ràpid», tot i que no dona xifres, de clients i lectors que ja comencen «a fidelitzar», creuen que «el projecte ha calat» i mantenen que «s’han creat sinergies positives que afavoreixen la cultura a la ciutat i el teixit social». 

A Finestres avisen: encara guarden projectes –o finestres– a la màniga.