Goya 2022 a la millor actriu: Les quatre candidates, una per una

Penélope Cruz (Alcobendas, Madrid, 1974). Treballar amb Pedro Almodóvar li ha donat moltes satisfaccions a l’actriu més internacional del cine espanyol que aspira al seu tercer premi Goya com a protagonista femenina amb ‘Madres paralelas’, últim film del director manxec. La seva interpretació ja ha sigut premiada amb Copa Volpi a l’últim Festival de Venècia. I també ha sigut votada com a millor actriu de l’any per The National Society of Film Critics (Societat Nacional de Crítics de Cine dels Estats Units), un pas més en la carrera cap als Oscars. Ja té tres Goyas, dos com a protagonista femenina. El primer el va aconseguir el 1998 amb ‘La niña de tus ojos’, de Fernando Trueba, el segon el 2006 amb ‘Volver’, d’Almodóvar. Com a actriu de repartiment també va obtenir un ‘cabezón’ el 2008 per ‘Vicky Cristina Barcelona’, de Woody Allen, amb el qual també va aconseguir l’Oscar com a millor actriu de repartiment.

Emma Suárez (Madrid, 25 de juny de 1964) opta al premi per ‘Josefina’, òpera prima de Javier Marco sobre la soledat i la incomunicació, una història de silencis on l’absència de paraules diu molt més que qualsevol línia de diàleg. Ha guanyat en dues ocasions el premi Goya com a protagonista femenina. El primer el 1996 per la seva interpretació en vers a ‘El perro del hortelano’, de Pilar Miró, i el segon el 2017 per ‘Julieta’, de Pedro Almodóvar. En aquesta edició també va triomfar com a actriu de repartiment per ‘La próxima piel’, d’Isaki Lacuesta. Ella va entrar molt jove en el cine, als 14 anys. Li apassiona la seva feina però no li agrada ser una actriu mediàtica ni comercial. Ha coincidit sovint en projectes amb l’actor Carmelo Gómez i, entre els directors destaca la trilogia amb Julio Medem: ‘Vacas’, ‘Tierra’ i ‘La ardilla roja’. Més enllà del cine també ha treballat al teatre i la televisió. El 2020 li van concedir la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts.

Blanca Portillo (Madrid, 15 de juny del 1963).  L’actriu, premiada recentment en els Premis Forqué i nominada als Goya com a millor actriu protagonista per ‘Maixabel’, d’Icíar Bollaín, on encarna la viuda de Juan Mari Jáuregui, que va ser de les primeres a atrevir-se a posar-se davant els assassins d’ETA que van acabar amb el seu marit. Portillo té una dilatada carrera com a actriu al teatre que ha compaginat amb el cine i la televisió. És la quarta vegada que la nominen a un Goya, la segona com a actriu protagonista després de ‘Siete mesas de billar francés’ (2007), de Gracia Querejeta, amb la qual va guanyar la Concha de Plata a Sant Sebastià. La seva primera nominació als Goya va ser com a actriu revelació per ‘El color de las nubes’, de Mario Camus, fa 25 anys. A més d’actriu també és directora i productora. El 2012 li van concedir el Premi Nacional de Teatre per «la seva valentia a l’assumir nous reptes escènics i la seva defensa del teatre com a compromís amb la societat».

Notícies relacionades

Sang per tancar ferides

Tres dones, tres generacions

Petra Martínez (Linares, Jaén. dissabte, 24 juny del 1944). La veterana intèrpret amb una dilatada carrera al teatre, tot i que també l’hem vist a la televisió (‘Barrio Sésamo’, ‘La que se avecina’), aspira per primera vegada al Premi Goya. L’òpera prima de David Martín de los Santos La vida era eso’ li ha donat una visibilitat important no només a ella sinó també al tabú de la masturbació femenina. Als seus 77 anys aquest és el seu tercer film com a protagonista després de ‘Nacidas para sufrir’ (2009), de Miguel Albaladejo, i ‘'La soledad’ (2007), de Jaime Rosales. La seva interpretació de María a ‘La vida era eso’, una dona madura que després de patir un infart inicia un viatge tant físic com emocional, ja ha sigut premiada en els Premis Feroz que concedeix l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, avantsala dels Goya.

El teatre ha sigut la seva gran passió. Va formar part la companyia independent Tábano, amb la qual va treballar fora d’Espanya a causa de la censura franquista. A mitjans dels 80 va fundar amb el seu marit, Juan Margallo, el seu propi grup, Uroc Teatro.