Sentència

Ildefonso Falcones, absolt després del judici per presumpte frau a Hisenda

L’escriptor va ser acusat de fingir cedir els drets de la seva novel·la ‘L’església del mar’ per amagar que tingués béns

Ildefonso Falcones, absolt després del judici per presumpte frau a Hisenda
1
Es llegeix en minuts

El Jutjat Penal 25 ha absolt l’escriptor Ildefonso Falcones i la seva dona Carmen Rosich dels tres suposats delictes contra Hisenda pels quals van ser jutjats al juny.

La sentència, consultada per Europa Press, assenyala que «no es pot considerar simulat el contracte de cessió entre Ildefonso Falcones Bufet Falcones per ‘L’església del mar’.

La jutge aplica «una interpretació favorable al reu», defensat per l’advocat Emilio Zegri, al descartar també que simulés un contracte d’encàrrec a Índice Editorial. «Les quotes defraudades per Ildefonso Falcones serien en tot cas inexistents o inferiors a 120.000 euros, per la qual cosa procedeix la seva lliure absolució dels delictes pels quals venia acusat», resol la magistrada en la sentència.

En el judici, la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van acusar Falcones i la seva dona de fingir cedir els drets de la novel·la ‘L’església del mar’ per suposadament defraudar Hisenda, i van demanar condemnar l’autor a sis anys de presó. No obstant, la jutge afirma que Hisenda «va deixar prescriure l’expedient administratiu contra Bufet Falcones» per poder reclamar el suposat frau.

Notícies relacionades

«¿Per què una cessió de drets per part d’Ildefonso Falcones a una societat familiar, Bufet Falcones, amb domicili social i tributació a Espanya, i que ha sigut considerat vàlid per la hisenda pública durant més de 10 anys deixa de considerar-se vàlid i passa a considerar-se simulat?», qüestiona en aquest sentit. Considera que Hisenda «va deixar prescriure les accions exercitables per reclamar el possible frau portat a terme per Bufet Falcones, aferrant-se a la tesi de la simulació del contracte del 4 de novembre del 2004, ja que de cap altra manera el possible frau no es podria reclamar».

En la seva declaració en el judici, l’escriptor va negar que tingués béns a nom de societats per amagar que eren seus i va assegurar que era el seu germà Rafael, ja mort, qui gestionava els beneficis dels drets d’autor de les seves novel·les.