Programa potent

L’art de la Guerra Civil ressorgeix al MNAC

  • El Museu Nacional incorpora a la seva col·lecció permanent noves sales sobre el conflicte, amb 108 obres de 43 artistes i un espai dedicat al Pavelló de la República de 1937

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Plaça de toros de Badajoz, agost de 1936. A la sorra, obrers, dones i nens són massacrats. Rere les barreres, a la grada, requetès i guàrdies civils els ametrallen davant la mirada còmplice de sacerdots i dones de l’alta societat. És la dramàtica imatge dels afusellaments que, sota el comandament del general rebel Yagüe, anomenat des d’aleshores ‘el carnisser’, van acabar amb la vida de més de 3.000 civils i que el pintor i dibuixant Martí Bas va reflectir en un enorme i impactant oli que ara llueix en una de les tres noves sales de la col·lecció permanent del MNAC, que el museu acaba d’inaugurar dedicades a la Guerra Civil.

S’hi descobreixen 108 obres –pintures, fotos, escultures, cartells...– de 43 artistes, realitzades entre 1936 i 1939, moltes mai exposades i sorgides de les reserves del museu, però també de particulars i d’adquisicions recents. El recorregut, comissariat pels conservadors Eduard Vallès i Elena Llorens, compta amb un espai dedicat al Pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París de 1937, on va lluir el ‘Guernica’ de Picasso.

Les noves sales consoliden «la força del relat de la guerra» que el MNAC que dirigeix Pepe Serra ha impulsat aquest 2021 i que culminarà aquest dimecres amb la inauguració de l’exposició permanent ‘¡Museu en perill!’ sobre la salvaguarda i ordenació de l’art català durant el conflicte.

En paral·lel, la muestra ‘La guerra infinita’, amb fotos inèdites d’Antoni Campañà (que ha ajudat a recuperar un 30% del 70% de públic perdut durant la pandèmia), i la instal·lació de l’artista Francesc Torres ‘Aeronàutica (Vol) interior’, que segueix presidint la Sala Oval amb les seves espectaculars rèpliques d’avions republicans dialogant amb l’art medieval.

Les noves sales prioritzen «la narració històrica i la càrrega simbòlica» davant el més gran o menor valor artístic d’algunes peces, assenyala Serra. «Els artistes van reaccionar en calent al que ocorria al seu voltant, són obres viscerals, sorgides de l’estómac», afegeix, que mostren com aquests no es van mantenir neutrals sinó que es van posicionar en un o un altre bàndol. L’art es va convertir en una arma de propaganda que removia consciències i sumava adeptes a la causa. Una propaganda que en el cas de la República va desplegar tot el seu potencial per la via del cartellisme, davant la iconografia més marcial dels sublevats. Al seu costat, el cèlebre fotomuntatge de Pere Català Pic ‘Aixafem el feixisme’, del peu que trepitja l’esvàstica.

«Hi ha un relat», recalca Vallés, que a les diferents sales es diversifica en temes com el paper de les dones en la República –molt presents, víctimes, doloroses, milicianes, heroïnes, artistes...–, dels bombardejos indiscriminats –amb pintures amb amenaçadores siluetes d’avions retallant-se al cel–, o de soldats a la trinxera. També del fotoperiodisme d’Agustí Centelles o de Campañà, amb la sèrie dels cadàvers de monges exhumades i profanades del convent de les Salesas de Barcelona, fotos que dialoguen amb l’escena de la pintura de Pere Pruna ‘Trobada d’una miliciana amb la mort’ o amb una filmació de l’època.

De les dones, destaca el comissari, peces de les artistes Ángela Nebot i Juana Francisca Rubio, o la tela firmada per J. Pons, de qui no es coneix res més, ni si era home o dona, i que va pintar un homenatge a la miliciana Lina Ódena. Hi apareix davant tropes mores de Franco; ella s’havia suïcidat en un control de carretera que va creure que era del bàndol rebel.

Aquesta pintura es va exposar el 1937 al pavelló, dissenyat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, de l’Exposició Internacional de París, que va brindar a la República la possibilitat d’internacionalitzar el conflicte i la lluita contra el feixisme a través de l’art. Diversos vídeos contextualitzen la seva importància en una de les noves sales, al costat d’algunes de les obres que s’hi van exposar, com la nívia escultura ‘La banyista’, de Francisco Pérez Mateo, «que evoca una dona moderna, en banyador, forta i activa, que el franquisme faria desaparèixer», lamenta Vallès.

Obres amagades al Palau Nacional

Notícies relacionades

Moltes de les obres que allà es van exposar van estar perdudes durant anys, d’altres van tornar a Espanya i, com es va saber el 1980, 270 pintures, escultures, dibuixos i gravats es van ocultar a l’edifici del Palau Nacional que allotja el MNAC. Una d’aquestes va ser ‘Al·legoria de la mort de Federico García Lorca’, de Fernando Briones, alhora homenatge i explícita denúncia del seu afusellament, l’agost de 1936.

Ferotges caricatures satíriques

Menys vistes que la col·lecció de cartells de la propaganda republicana són una sèrie de ferotges caricatures satíriques de Francisco Mateos o Ramón Puyol. Unes contra els rebels (sacerdots amb metralleta, guàrdies civils amb esvàstiques, requetès o terrorífiques tropes mores), però també crítiques contra «els optimistes», els «pessimistes» o els «derrotistes» de la República. Res a envejar a les que avui apareixen a les pàgines d’‘El Jueves’.