Guerra Civil i sacrifici

L’artista Francesc Torres estavella un bombarder republicà a la Sala Oval del MNAC

  • El creador barceloní utilitza dues rèpliques a mida real de dos avions soviètics que van participar en la Guerra Civil espanyola per a la seva ambiciosa instal·lació ‘Aeronàutica [vol] interior’

  • La peça gegant explora la idea del sacrifici bèl·lic jugant amb l’analogia del sacrifici de la crucifixió i martiri de Sant Pere, representat en un retaule gòtic

A1-115022093.jpg

A1-115022093.jpg / RICARD CUGAT (EPC)

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Insòlita i impactant resultarà per a qualsevol visitant del MNAC la visió que es materialitza davant els seus ulls tot just creuar la porta de la imponent Sala Oval del museu. Del centre de l’alt sostre penja, suspès per la cua, amb el morro cap a baix i a un pam de terra, com si hagués descendit en picat i estigués a punt d’estavellar-se, un bombarder soviètic Túpolev SB-2, conegut com a ‘Katiuska’ –4.000 quilos, 12,22 metres de llargada i 20,12 d’ala a ala–, rèplica a escala 1:1 dels que durant la Guerra Civil van ajudar la causa de la República. A la seva dreta, un caça Polikàrpov I-16, el popular ‘Mosca’, com si estigués a punt d’alçar el vol, una altra aeronau emblemàtica de les que es van enfrontar als avions de la Legió Còndor, enviats per Alemanya per al seu tàcit aliat Franco. ¿Què pinten aquests dos avions, no aptes per al vol real, al mig del Museu Nacional d’Art de Catalunya? La resposta la dona l’artista barceloní Francesc Torres, que els ha utilitzat per crear la instal·lació ‘Aeronàutica [vol] interior’. «Un avió que no vola no és un avió, és una escultura, una obra d’art», opina. 

Aquí, Torres es pregunta per «la guerra, una cosa horrorosa i menyspreable per a la qual mai ha faltat material humà, que arriba a dimensions inimaginables i que es repeteix amb massa assiduïtat», és un d’aquests temes, diu, «que no aconsegueixo entendre». Admet l’artista que, tot i que va néixer el 1948, li va marcar com la seva família va patir la Guerra Civil (un avi i un oncle avi van morir en la batalla de l’Ebre), per això ha fet diverses obres sobre el tema durant la seva carrera.

El sacrifici i la creu invertida

I ara l’explora des de l’impacte que la guerra des de l’aire va suposar dins del conflicte bèl·lic i des de «l’importantíssim aspecte sacrificial» que significa en la defensa d’unes idees, alhora que planteja una analogia amb el sacrifici per la fe religiosa: la imatge d’un bombarder caient en picat li va evocar «una creu invertida i els vincles amb la tradició cristiana». Això li permetia jugar amb la iconografia del retaule del segle XIV que llueix a la sala del gòtic del MNAC i en el qual el mestre Pere Serra va pintar el martiri de sant Pere, crucificat de cap per avall: el bombarder republicà sembla que està a punt d’estavellar-se contra un enorme fragment que reprodueix aquest retaule gòtic, els trossos del qual queden disseminats per la Sala Oval. 

La instal·lació de Torres –fins al 26 de setembre– forma part dels projectes que el MNAC està impulsant aquest 2021 lligats a la Guerra Civil, des de l’exposició temporal ‘La guerra infinita’, amb les fotos inèdites d’Antoni Campañà a les imminents noves sales dedicades a l’art d’aquest període i la mostra ‘¡Museu en perill! Salvaguarda del patrimoni artístic català (1936-1939)’. 

La llavor d’‘Aeronàutica [vol] interior’, explica l’artista, es remunta a un viatge que va fer a la Sénia, a la comarca tarragonina del Montsià, on va descobrir l’estratègic camp d’aviació militar construït pel Govern de la República a l’inici de la Guerra Civil i que l’abril de 1938 va passar a mans de l’Exèrcit nacional, convertint-se en base de la Legió Còndor. També va visitar l’annex Centre d’Aviació Històrica de la Sénia, creat i dirigit per José Ramón Bellaubí, capità de la Marina mercant i alcalde de la localitat, que a base de voluntat, afició i caps de setmana és qui fa anys que es dedica a reconstruir aquests avions amb la dificultat de trobar peces com les originals. «Quan quedaven obsolets, solien acabar desmantellats en ferralla per vendre», apunta Bellaubí abans d’explicar que per al bombarder, que encara no està acabat, va reclamar a l’ambaixador rus que li demanés al president Putin que li enviés un parell dels pneumàtics que portaven aquests antics ‘katiuixkes’: «¡Als tres mesos arribaven per balisa diplomàtica!». També són originals de la Sénia els rovellats bidons de combustible que Torres ha utilitzat a la instal·lació.

No falten les anècdotes d’un projecte que el director del MNAC, Pepe Serra, qualifica d’«esforç titànic» i que ha costat 145.000 euros. Bellaubí, al costat de Torres davant la instal·lació, revela com van portar els avions desmuntats –el bombarder, en cinc peces; el caça, en quatre: les ales no es podien separar– però el segon va estar literalment a un centímetre de no cabre per la porta de la Sala Oval. Al final, un enginyer va trobar la solució: suspendre en l’aire el ‘Mosca’ i entrar-lo en diagonal.     

El bordell i les oliveres

La idea del sacrifici sobrevola altres detalls de la instal·lació, explica Torres. Per construir l’aeròdrom de la Sénia, el Govern republicà va talar 9.000 oliveres, «un acte radical per a l’economia del poble». Per això l’artista ha disseminat al voltant dels dos avions alguns d’aquests arbres, ja ressecs. També recorda «el sacrifici de les dones reclutades per al bordell de la base, que no eren de la Sénia» i que van seguir allà amb l’arribada de la Legió Còndor. En un lateral, una gran foto d’autor anònim d’una prostituta seminua asseguda sobre un soldat alemany dona fe de l’ambient relaxat dels que se sabien vencedors. «Em va agradar perquè trencava amb la imatge iconogràfica de la dona miliciana durant la guerra».

Notícies relacionades

I, és clar, el sacrifici bèl·lic, que tanca el cercle amb el Túpolev. Va ser precisament un avió com aquest el que va protagonitzar l’últim bombardeig republicà sobre el camp de la Sénia, el 16 de desembre de 1938. Bellaubí explica que hi van morir el pilot, Francisco Gómez (una foto el recorda) i el metrallador. «Només se’n va salvar l’observador, però els alemanys es van rabejar amb ell perquè les seves bombes s’havien carregat l’edifici del bordell». 

El polèmic Hermitage