Vanesa Martín, muntanya russa emocional a Pedralbes

De la pandèmia en va treure Vanesa Martín un àlbum enfortidor, ‘Siete veces sí’, d’ànims remoguts i cant sofert, amb el qual reafirma la seva posició entorn d’un pop comercial amb sentiment i fibres artesanals. Casant les guitarres elèctriques amb el violoncel, la rima de pel·lícula i la tornada tempestuosa, i posant per davant el poder de la seva figura, la malaguenya va conduir els seus seguidors al llarg d’una conscienciosa muntanya russa emocional, aquest dimarts al Festival Jardins de Pedralbes, on repeteix dijous.

Va marcar perfil des del minut u: aquesta introducció (‘No te pude retener’) cantada a pèl, lluint veuassa, abans que els seus músics aixequessin una sonoritat pop filo-simfònica a cavall de peces com ‘Llueven las luces’, amb la seva atmosfera dramàtica, assentada al piano (a càrrec del fidel director musical, Alberto Miras), i el seu ‘crescendo’ atribolat. Set músics en escena per presentar aquest setè disc, i un enorme nombre set lluminós dominant el panorama. Vanessa Martín, pròxima i xerraire, sense por de sonar cursi a l’insinuar que «la música és la teràpia per al cor».

Amplitud de registres

Notícies relacionades

Jonathan Lethem té un doble

L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana

En la seva música hi ha ressons de la cançó popular amb plecs que reflecteixen sensibilitat i amplitud de registres com a compositora: ‘Seis puertas’, amb les seves projeccions oníriques, o la repescada i tanguera ‘Adiós de mayo’. S’observen fonts nobles: aquest ‘Romance de Curro ‘El Pamo’’, de Serrat, que va colar a la parcel·la acústica. També en les seves maneres més pop hi ha senyals de distinció, entre els racons de ‘Me voy’ i els diàfans acords majors de ‘Todo cambia’. Temes que va cantar comprometent-se, sense arribar a sobreactuar. Però Martín es va desviar d’aquests camins en partitures més lleugeres i convencionals, com la llatina ‘Llega el momento’, amb simpatia reggaetonera, i aquest funk aromàtic anomenat ‘Tú no tienes que cuidarme’.

Entre els seus fans, a Pedralbes, va figurar ni més ni menys que Rocío Carrasco, a qui Martín es va dirigir a l’entonar ‘Mi amante amigo’, peça del repertori de la seva mare, Rocío Jurado. Un altre vèrtex d’una artista que potser aspiri a ser tan intimista com grandiosa, fetitxe de trobadors (amb fans com Joaquín Sabina) i figura per a tots els públics.