L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana

"¿On puc practicar català a Barcelona?" és la pregunta recurrent dels expats a l’Ateneu Barcelonès. Sí, com ho senten, l’Ateneu, el centre de la burgesia i la intel·lectualitat catalana, s’ha adaptat als nous temps i ha llançat una iniciativa per obrir-se als estrangers que resideixen a Catalunya i que volen aprendre la llengua i saber més de la cultura d’aquest país petit, com diu la cançó de Lluís Llach. Precisament acostar-se a la música, la poesia, el teatre o els museus de Barcelona per descobrir més sobre el lloc en què viuen és una de les coses que distingeix aquests cursos d’altres.

Ja hi ha 180 persones apuntades a les jornades de portes obertes que realitzaran al setembre per captar nous estudiants en els cursos que capitaneja David Jou, que van tenir 90 alumnes aquesta temporada. "El que té de bo l’Ateneu és que és cèntric, té unes aules lluminoses, un pati amb palmeres i és un lloc ideal per a la trobada i el diàleg amb gent que parla en català", comenta Isona Passola. Els cursos de català formaven part del programa amb el qual es va presentar a les últimes eleccions de la institució, que està recuperant el pols. Lluny queda ja el seu enfrontament amb l’Escola d’escriptura. De fet, diu "voler adaptar el seu model al Club del català", assegura Passola.

Per ara ja hi ha 23 estudiants apuntats per al primer trimestre del curs que ve, però tot apunta que aquesta xifra anirà a més els pròxims mesos.

Aprendre l’idioma

Jou va començar les seves classes de català llogant aules a l’Ateneu, un lloc ideal, diu, perquè "aquí els estudiants poden anar al bar a demanar un tallat i els entenen. No és fàcil per a molts trobar llocs on practicar l’idioma. Jo mateix he anat de vegades a bars amb grups d’estudiants i quan he demanat que el cambrer no els parlés en castellà m’han contestat de tot". En aquest sentit, l’Ateneu és un bon lloc per practicar. La matrícula dels cursos inclou el material i la quota de soci de l’Ateneu, que actualment compta amb uns 3.500 membres. "La gent que s’apunta a estudiar català veu que aquí hi ha activitat i programem activitats com tertúlies", apunta Passola. Recorda que a Sant Jordi una estudiant ucraïnesa va llegir un poema de Joana Raspall, Podries. "Ens va emocionar a tots. Havia treballat la dicció en català amb alguns socis", assenyala.

Jou, que va començar llogant aules a l’Ateneu per ensenyar català, va donar la idea a l’actual junta per desenvolupar el projecte del Club del Català. Jou és responsable també de katalanski.cat, una pàgina d’Instagram en rus que promou classes de català per als rusoparlants. El Club del Català anuncia les seves classes en anglès i fins ara s’hi han apuntat 23 persones de nacionalitats diverses per al pròxim trimestre. "La particularitat de les nostres classes és que són per a grups reduïts de nou persones màxim i que es basen en una metodologia comunicativa, amb classes de dues hores una vegada per setmana. Més enllà del llibre, es plantegen a classe situacions que s’han de resoldre parlant l’idioma".

Els cursos també incideixen en el context social i històric de Catalunya "perquè la llengua és una porta d’entrada a la nostra cultura". Els ha recomanat veure sèries com Cites i Crims a TV3 per connectar amb el català que es parla al carrer. "Però els alumnes que no saben castellà, que alguns n’hi ha, em van dir que a Crims s’havien perdut la meitat perquè quan parlen en castellà no hi ha subtítols". Imparteixen des del nivell A1, el més bàsic, al B2, que s’atorga als que ja es defensen i poden parlar de manera senzilla sobre qualsevol tema. Ajuden els que volen presentar-se per lliure als exàmens oficials de nivell. La majoria d’alumnes són persones que necessiten el català per qüestions de feina. Pels cursos han passat des de metges a dissenyadors i programadors, però també gent gran, joves de 16 anys i gent que està sortint amb un català o catalana.

Nova etapa

Durant el mandat actual Passola vol impulsar, entre d’altres, la idea d’un Ateneu integrador que abraci gent de diferents procedències. "S’ha de ser obert de mires si volem tenir una Catalunya oberta i acollidora, on es barreja gent de diferents procedències. Només així combatrem el racisme", destaca. Passola, que es va fer càrrec de l’entitat després de la pandèmia, quan hi havia seriosos problemes econòmics, respira avui més tranquil·la. "No comptem amb més ajudes oficials de l’administració, continuen sent les mateixes, però s’han implicat amb les obres perquè aquest és un edifici patrimonial", admet. Gràcies a les obres s’ha traslladat tot el personal que estava a la planta noble al tercer pis i el seu espai ha sigut habilitat per a aules i sales. L’entitat, explica la presidenta, treu molt partit del lloguer dels seus espais, especialment la Sala Verdaguer i l’Auditori Bohigas. "Ara estem posant aire condicionat a les aules de l’Escola d’escriptura".

Notícies relacionades

Jonathan Lethem té un doble

Música i adolescents

Per cert, més enllà dels cursos per a expats, aquest estiu el centre ofereix uns cursos intensius de català gratuïts a un altre tipus de migrants: gent jove amaziga arribada del nord de l’Àfrica. "Ho hem organitzat per cobrir una emergència: a l’agost no hi havia a la ciutat cursos d’aquest tipus". La demanda de cursos en català creix però falta oferta. "En teníem 10 d’apuntats però el nombre va creixent i ja són 18 o més els que vindran". Passola i el seu equip preparen ja un congrés en què compartir tota mena d’experiències que hagin funcionat a l’hora de fer arribar la cultura i la llengua catalanes a gent d’altres països mitjançant clubs de rap o de còmic. "Ho farem l’any vinent. La idea és veure quin seria el millor model a seguir per tenir una Catalunya superoberta, sense sectarismes ni partidismes."

La setmana passada el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va visitar l’Ateneu amb motiu de l’adhesió de l’entitat al Pacte Nacional per la Llengua. Segons la recent enquesta d’usos lingüístics, la llengua catalana, malgrat guanyar 267.000 parlants, ha vist reduït el seu ús com a llengua habitual. Actualment una quarta part de la població de Catalunya assegura no utilitzar mai aquesta llengua. La mateixa enquesta reflecteix que dos milions de persones tenen interès per aprendre o millorar el nivell de català. D’aquestes, la meitat ha nascut a l’estranger. El seu interès per aprendre català contrasta amb l’actitud dels nascuts a Catalunya o la resta d’Espanya, l’interès del qual ha baixat respecte a enquestes anteriors. n