‘Relic’: tres dones i una casa

Dues dones, mare i filla, arriben a la casa situada en ple camp, lluny de la ciutat, en la qual viu la mare d’una i àvia de l’altra. L’àvia no hi és. Després de tres dies desapareguda, torna com si res hagués passat. A partir d’aquesta premissa, la debutant Natalie Erika James dissenya un film de terror d’aparença ortodoxa, mesurat en els seus sobresalts i, com en tantes pel·lícules del gènere, aprofitant al màxim les diferents estances de la vella mansió, envoltada per un bosc de vegades ominós i enflocada per dins mitjançant gruixudes i negroses taques d’humitat que es van apoderant de les parets i confereixen a l’espai, i al relat, una malsana i tèrbola sensació.

És tant un relat de terror fantàstic com una reflexió, una mica pel broc gros però interessant, sobre el pas del temps, la solitud i la demència. Com en moltes altres mostres de gènere pur, ‘Relic’ juga amb aquells esdeveniments que són possibles i versemblants i d’altres que formen part del sobrenatural. El film se sosté a través de l’ús del decorat, fonamental, i de les no menys importants interpretacions de les tres úniques actrius del film, l’àvia inquietant (Robyn Nevin), la mare superada per les circumstàncies (Emily Mortimer) i la filla situada en un punt mig entre ambdues (Bella Heathcote). Tres dones, tres actrius, una casa i un misteri que a poc a poc pren cos, insondable.n