L'univers despietat de Joan Cornellà reconquista París

«Els humans són un virus». Tot i que el seu autor ho podria firmar en qualsevol moment, el missatge encaixa bé en aquests temps rars de pandèmia i, a més de recordar al visitant el protocol sanitari, dona una primera pista del que un es trobarà a Arts Factory, la petita galeria parisenca a la qual Joan Cornellà (Barcelona, 1981) torna amb el seu desenraonat i despietat univers.

Ni el traç clar, ni els colors amables esmorteeixen l’impacte visual provocat per les situacions surrealistes en les quals el dibuixant català col·loca uns personatges que somriuen amb aire naïf, com si la crueltat que hi ha al darrere d’un embolcall innocent no anés amb ells. La mostra ‘Paris solo show’ presenta fins al pròxim 29 d’agost una selecció d’obres recents –pintures, litografies i serigrafies– on es trepitgen sense contemplacions els límits del políticament correcte.

Les vinyetes, algunes de gran mida, són una espècie de llampec que reflecteixen un món absurd i grotesc, com l’escena en la qual un home es fa una ‘selfie’ amb un pal al final del qual en lloc d’un telèfon mòbil hi ha un revòlver. Una metàfora macabra de les obsessions contemporànies.

Per les il·lustracions desfilen temes com el suïcidi, l’infanticidi, el racisme, la pobresa, les minusvalideses i tot tipus d’esguerrats que interroguen sobre la desigualtat i la banalitat de la violència. «El seu humor negre en tecnicolor és com una capsa de bombons que t’esclata a la cara quan l’obres», comenta a aquest diari Laurent Zorzin, cofundador de la galeria juntament amb Effi Mild.

«És divertit perquè és ferotge i cínic i això és eficaç. A més, al no tenir text, tothom ho entén», afegeix. El públic, visiblement jove, li dona la raó perquè de les sales es desprèn de tant en tant una lleu rialla.

Premi Joseph Coll

Autor de còmics i il·lustrador, Cornellà, esquiu per a les entrevistes –no n’ha concedit cap amb motiu de l’exposició–, va col·laborar regularment amb la revista ‘El Jueves’ i diferents diaris, entre ells EL PERIÓDICO, abans de publicar el 2009 el seu primer àlbum, ‘Abulio’ (Glénat) guardonat amb el premi Joseph Coll. El 2012 va aparèixer ‘Fracasar mejor’, una compilació de vinyetes en blanc i negre que prefigura la sortida un any després de ‘Mox Nox’ (Bang Edicions).

L’èxit li arriba a l’allunyar-se del barroquisme dels seus inicis i trobar el seu estil a les historietes mudes que penja a Facebook i altres xarxes socials, on l’artista s’ha convertit en un fenomen viral i té la barbaritat de set milions de seguidors.

Això no li impedeix, paradoxalment, criticar durament el narcisisme de la nostra societat digital. «La vanitat de les xarxes socials el diverteix molt», prossegueix Zorzin.

A partir del 2015, Cornellà es converteix en el seu propi editor, de manera que només el magnat de Facebook podria censurar-lo. ‘Zonzo’ i ‘Sot’ es difonen via Fail Better Press, una estructura independent creada en el context de la invasió tentacular de les xarxes socials i el 2009 reuneix a ‘Everyone Dies Alone’ molts dibuixos inèdits creats per a les seves exposicions.

25.000 visitants

Com el 2017, quan en dos mesos van visitar l’exposició que va fer a París unes 25.000 persones, la gent continua fent cua (ara més perquè el coronavirus obliga a limitar l’aforament) per entrar a la galeria. 

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Les seves historietes triomfen a Seül i Hong Kong igual que a Nova York o Londres i el seu èxit es tradueix en una obra que cotitza a l’alça. Si el 2014 només havia venut un original per 300 euros, els dibuixos exposats a Arts Factory arriben als 800 euros.

El cèlebre humorista francès Pierre de Desproges deia que un es podia riure de tot, però no de tots. Cornellà trenca aquest límit. «Té una mirada molt dura sobre els seus contemporanis. Tothom rep hòsties», conclou el responsable de la galeria.